Coherència horitzontal

Per a que les assignatures que conformen el pla d'estudis d'una carrera formin un tot de forma adequada i condueixin a una formació completa dels estudiants és necessari que es combinin tres factors bàsics.

En primer lloc i més important, que el pla d'estudis estigui ben definit des d'un principi, i les assignatures que el conformen cobreixin l'ample espectre de coneixements, habilitats i característiques que s'esperen d'un professional de la matèria. Estic parlant de coneixements reals des del punt de vista social, no del mercat. La funció de la universitat -si em permeteu em centraré en l'àmbit científic i d'enginyeries, on la dissertació és més senzilla- ha de ser dotar a l'alumnat dels coneixements que defineixen la matèria, no el que requereix el mercat de treball. Un informàtic ha de conèixer els límits de la computació, els fonaments matemàtics que sustenten la nostra enginyeria, ha d'entendre la base dels distints paradigmes de programació existents, i entendre l'arquitectura bàsica dels processadors, entre moltes altres coses. El que no s'ha d'ensenyar a la universitat (o més ben dit, no s'ha de prioritzar) és a programar aplicacions de gestió hotelera, muntar xarxes LAN, dominar el [posi aquí el llenguatge més popular -abans Visual Basic o Delphi, tal volta ara Java-] o tractar amb analistes i clients, encara que tal volta aquestes coses són les que més ens serviran al món laboral. La universitat esta al servei de la societat, no del capital.

El segon punt que entra en joc és la coherència vertical, és a dir, que l'alumne vagi adquirint els coneixements de forma esglaonada. Per exemple, que si fan falta coneixements específics per a una assignatura de 2º aquests hagin estat coberts a una matèria de primer curs.

I per acabar, i molt important, respectar la coherència horitzontal. És a dir, que les assignatures no es solapin; si ens han ensenyat el que són els multiplexors a Fonaments de Computadors perquè hem de perdre temps a Circuits Digitals explicant el mateix? Tal volta alguns temes si que s'han de tractar a més d'una assignatura, doncs l'enfoc pot ser distint i més complet, però hem d'evitar perdre el temps. Per altra banda també implica relacionar continguts d'assignatures entre ells, i dotar a l'alumne d'una important base teòrica, uns fonaments sobre els que construir i desenvolupar els coneixements que adquirirà a posteriori.

En posts posteriors parlaré del nostre cas en concret, Enginyeria Tècnica en Informàtica a la Universitat de les Illes Balears.

La mano invisible

La mano invisible. El gobierno del mundo. Joaquín Estefanía. ISBN 84-03-09676-3. Aguilar. 187 pàgines.

Tot i tenir aquest títol tan suggeridor, aquest assaig del que fou director d'El País entre 1988 i 1993 no parla sobre les teories econòmiques d'Adam Smith. Tracta el tema del poder, i com els que dirigeixen el destí del món no són realment els polítics, si no els grans poders fàctics i econòmics que treballen a l'ombra. Grans multinacionals, fons d'inversió, mitjans de comunicació .. són qui realment dictaminen l'agenda política. La globalització que vivim no fa més que restar sobirania al poble per entregar-la al capital, com podem subvertir aquest procés?

Parla dels moviments que reclamen alternatives a la globalització realment existent, la política nord americana, els blogs, les desigualtats econòmiques, el creixement de països en vies de desenvolupament, i moltes més coses íntimament relacionades amb el poder dels mercats. Per acabar com toca, la darrera frase és sublime ..

Porque todo poder genera resistencia.

El Mundo strike back

Ho he de reconèixer, molts de matins pego una ullada a El Mundo, i es que a la facultat en duen cada dia una quantitat exagerada d'exemplars. Suposo que la seva intenció és adoctrinar al personal, fer-se un nixo de mercat ideològic entre la població universitària. Gràcies a Dau que el jovent d'aquests dies, tot i ser extremadament apartidista i poc participatiu, té una mentalitat progressista amagada darrera aquesta disfressa d'abstenció i passotisme.

A l'edició d'avui ocupa un lloc preferent a portada un suposat estudi que ha realitzat el pamflet dretà sobre la divergència entre diferents versions de llibres de text segons l'autonomia a que van dirigides. En la seva línia alarmista i espanyolista, titulen Las editoriales manipulan los libros de texto a gusto de los nacionalistas i es queden tan amples.

La llei orgànica d'educació determina que Los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55 por ciento de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 65 por ciento para aquéllas que no la tengan, així que és lo més normal del món que els continguts educatius de cada comunitat s'adaptin a les peculiaritats pròpies, històriques, culturals i idiosincràtiques de la zona, sense que això impliqui, com diuen a El Mundo, una abismal fragmentación educativa, un puzzle de libros de texto que no encajan entre sí: conocimientos diferenciados, sentimientos de agravios entre comunidades autònomas, odio hacia lo español, imposibilidad para compartir un mismo sistema escolar y universitario y dificultad para converger dentro de un mismo mercado laboral.

Si aprofitant la diversitat que proporciona l'actual marc legislatiu sobre educació s'adoctrinàs als estudiants, jo seria el primer en denunciar-ho. Si les diferències educatives entre comunitats fossin accentuades i preocupants per a la igualtat de tots els ciutadans de l'estat Espanyol, també seria el primer indignat. Però això de El Mundo no és més que una croada contra tot el sigui diferent, que no s'adapti al cànon estàndard de bon espanyol centralista. Però realment el pensament únic i la uniformitat ideològica que volen importar és més preocupant que augmentar el coneixement de la història pròpia de la teva comunitat.

Aquest artícle s'escandalitza de que [el llibre d'Història de l'editorial catalana La Galera] pide a los alumnos comentar las palabras de Don Juan Carlos cuando dijo que "a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Ara resulta que coneixer la història recent de persecució i minorització de la nostra llengua és un problema. Recordem que les paraules del rei, el poder del qual deriva de la gràcia divina, són inqüestionables, i alimentar l'esperit crític dels estudiants és un perill per a la democràcia actualment existent.

Un altre fet que indigna a els redactors és que a un apartat del llibre d'Història de Santillana (editorial del grup PRISA, com recorden a l'artícle) anomenat ¿Quién tiene autoridad? s'hagi canviat la foto del Rei per una del Tribunal de Justícia de Bilbao a l'edició del País Vasc. Pensava que uns demòcrates com els periodistes d'aquest diari reconeixerien sense dubtar-ho que el poder judicial tenia més autoritat que una figura històrica com el monarca, però sembla que el seu esperit monàrquic té més pes que la seva integritat democràtica.

Senyors de El Mundo, deixau de críticar i posau un poc de seny. Vulgueu o no, la història i cultura dels territoris que conformen l'estat no són uniformes, cada poble té la seva pròpia idiosincràsia, i això no ha d'assustar. La diversitat és enriquidora.

Fenòmens extranys

Les estadístiques dels blogs solen ser motiu de sorpresa i una gran font de dades curioses però inútils. Quan aquest horabaixa he consultat les estadístiques del blog i he vist que les visites aquesta setmana s'havien quasi duplicat, he al·lucinat. Després m'he topat amb el motiu; 1197 persones han accedit al post del ¿Por qué no te callas? durant aquests set dies.

És més que obvi que per rebre moltes visites no fa falta gaire, amb titulars sensacionalistes i temes més pròpis d'una tertúlia del cor que d'un blog personal sobre informàtica basta.

Aquest fet em porta a reflexionar sobre un grapat de coses. Hem confirmat una vegada més que la gent del PSOE no aposta per polítiques reals d'esquerra. Tot i que no seré jo qui es dediqui a repartir diplomes d'esquerranitat, esta clar que un partit que no fa la més mínima crítica a la monarquia, caiga quien caiga, tot i els recents aconteixements, no és un partit realment progressista.

Per suposat que la sortida de to del rei és alguna cosa que ens pot passar a tothom, però com té els sants collons d'enmarronar d'aquesta manera les relacions exteriors de tot un país per una simple provocació d'Hugo Chavez? No fa falta recordar que no és un líder elegit democràticament, i per tant no representa la voluntat popular dels ciutadans. Com s'atreveix a armar tant d'enrenou i ni tan sols disculpar-se? A voltes oblid que intentar aplicar la lògica i la racionalitat una institució feudal com la monarquia és inservible.

Prou d'agressions feixistes

Un jove ha mort a mans d'un feixista pel simple fer de protestar contra la xenofòbia. No em cansaré de dir-ho, no crec que hi hagi cap ideologia per la que calgui vessar ni una gota de sang. Aquest dimecres hi ha convocada una manifestació antifeixista a la Plaça de Cort de Ciutat, a les 20h. Vos hi esper a tots.

Público : Una pelea de antifascistas y ultras se cobra un muerto en Madrid

Debats televisius

Suelo recordar algo que le leí hace años al crítico de televisión del semanario satírico francés Le Canard Enchaîné. Según él –un tipo brillante, acerado, sin pelos en la pluma–, los debates de televisión son “esencialmente imbéciles” porque –escribía– “en televisión, toda exposición argumental que dure más de tres minutos resulta insoportablemente pesada. Pero toda exposición argumental sobre algo mínimamente complejo que dure menos de tres minutos resulta insoportablemente superficial”.

De lo que él deducía que la televisión, sencillamente, no tiene remedio.

De la columna del diari Público de Javier Ortiz.

¿Por qué no te callas?

Apunt ràpid. En Chávez és un populista i un totalitari en potència, però té una mica de raó al dir que n'Aznar era un feixista. En Zapatero també té raó al recriminar que no es pot caure en la descalificació gratuita. El Rei, per variar, no pinta res.

Font : El Rey se enfrenta a gritos a Chávez en defensa de Aznar: '¿Por qué no te callas?'

Per cert, com es nota que això és un titular de El Inmundo, com sempre grenant cap a casa seva. Qui diu que fos en defensa de n'Aznar? A primera vista sembla més que defensi a Zapatero? Jo, amb aquestes coses de la política de Madrid, em faig un bon embull .. :D

The code cowboy

The Code Cowboy is a force of nature that cannot be stopped. He or she is almost always a great programmer and can do work two or three times faster than anyone else. The problem is, at least half of that speed comes by cutting corners. The Code Cowboy feels that checking code into source control takes too long, storing configuration data outside of the code itself takes too long, communicating with anyone else takes too long… you get the idea.

The Code Cowboy’s code is a spaghetti code mess, because he or she was working so quickly that the needed refactoring never happened. Chances are, seven pages’ worth of core functionality looks like the “don’t do this” example of a programming textbook, but it magically works. The Code Cowboy definitely does not play well with others. And if you put two Code Cowboys on the same project, it is guaranteed to fail, as they trample on each other’s changes and shoot each other in the foot.

Put a Code Cowboy on a project where hitting the deadline is more important than doing it right, and the code will be done just before deadline every time. The Code Cowboy is really just a loud, boisterous version of The Ninja. While The Ninja executes with surgical precision, The Code Cowboy is a raging bull and will gore anything that gets in the way.

Plagiat de TechRepublic.

Què cony és un servo?

Un servo (també conegut com servomotor o servomecanisme) és un dispositiu format per un motor elèctric de cc, una caixa reductora i un circuit electrònic per a controlar la seva posició.

La característica principal del servo és que es capaç de situar-se en un angle determinat (en un rang de 180º) i mantenir-se estable en aquesta posició. La posició es controla amb Pulse-width modulation (PWM), és a dir, segons la duració del valor positiu de la senyal de control s'estableix l'angle resultant. Els marges d'operació de cada servo difereixen entre marques, trobareu els valors als datasheets de cada model.

Com veis tenim 3 cables; alimentació, toma terra i senyal de control. Els colors dels cables també difereixen entre marques, però el més habitual és tenir el pol positiu al cable vermell, el negatiu al color negre, i l'altre (blanc, groc..) pel PWM.

Els servos són molt emprats en aplicacions de control a modelisme i radiocontrol, així com a robòtica i automatismes. En alguns casos es truquen per a tenir un angle de gir de 360º, eliminant la circuiteria i el plàstic que fa de límit físic. Així s'aconsegueix un motor de corrent contínua amb unes característiques interessant en quan a par motor i reducció de l'engranatge, però sense control de posició.

Entre gent que ha crescut navegant per Internet és una pregunta freqüent; d'on surt el teu nick? Ido el meu surt d'aquest aparatet ;)