Geeks i d'altres

Què ha de suposar l'espai superior d'ensenyament?

2008-05-04T13:24:00.002+02:00

A les universitats europees s'escolta la mar remoguda; estem a la recta final just abans d'iniciar el procés de convergència europea, i moltes facultats encara no tenen clar de quina manera s'ha de construir el pas que suposa.

Començam des del principi. Fa una pila d'anys, els ministres d'educació de la unió europea es reuniren a Bolonya per decidir cap a on havia de dirigir-se el futur de l'educació superior a nivell europeu, i sortiren d'allà amb molt bones idees: augmentar la mobilitat dels estudiants, homogeneïtzant els títols, i reforçar l'autoaprenentatge i el treball per part de l'alumne.

Per aconseguir el segon objectiu, a un sistema educatiu com el nostre on l'aprenentatge es basa principalment en la famosa classe magistral, s'ha de produir un canvi radical tant a nivell de formació i disponibilitat del professorat, com d'infraestructures i d'enfocament de l'educació per part de l'alumne. En el nostre cas, això és tradueix en incrementar el nombre d'hores de feina a casa, més hores de tutoria, més pràctiques, unes aules preparades per les classes dinàmiques (sense tarima i amb mobiliari mòbil) i molta formació del professorat.
De cara a la universitat, això suposa una despesa tan gran com necessària en capital humà, més professors i amb més temps per dedicar a la docència. I de cara a l'alumne, suposa la pràctica impossibilitat de compaginar la carrera amb la vida laboral, així que si creim en l'estat de benestar i pensam que l'educació ha de ser gratuïta, suposa un increment important en quantitat de beques.

Aquí trobam els primers problemes, doncs la idea és que el procés de convergència europea no suposi un cost important per les arques públiques. D'on sortiran els doblers necessaris per finançar el nou professorat i la seva formació? En el cas de la UIB, pel que sé el rectorat ha avisat a les facultats i escoles de que no hi ha doblers per a afegir professorat a la plantilla. Com es suposa que han de supervisar a l'alumnat amb un canvi de model pedagògic tan important?

La resposta econòmica pot venir de dos llocs: o ho sufraga l'estat, o deixam que les empreses financin la universitat. En aquest punt entren les valoracions personals, que dependran del model econòmic que cadascú prengui per bandera, però no hem de ser innocents. Si les empreses intenten des de fa anys (i amb bons resultats, desgraciadament) moure els fils dels centres d'ensenyança pública és amb l'objectiu d'aconseguir mà d'obra altament especialitzada, amb l'objectiu d'estoviar-se cursos de formació pel que es mou al mercat. Al cas de ciències com la informàtica, on el mercat fa vaivens tot el temps, suposa un futur molt incert pels informàtics en potència educats des de la perspectiva empresarial de curt plaç.

Un altre tema que em preocupa és el de la mobilitat dels estudiants a nivell europeu, un dels objectius del pla de Bolonya. Imaginem el cas que vulgui anar a estudiar a la Universitat de [posi aquí el seu país europeu preferit], amb un horari de 8h a 13h, practiques per la tarda, més una hora i mitja d'esforç alumne per cada hora feta a classe. Òbviament no puc treballar, doncs la gran majoria d'hores del dia les ocupo amb els estudis; qui em paga la matrícula i l'estada al país veïnat, els pares? I si form part d'una família treballadora amb escassos recursos econòmics, em bastaran les beques per pagar els meus estudis?

Crec que l'espai europeu d'ensenyament és una gran idea, un canvi necessari per al món universitari. Però fa aigua per una banda crucial, la del finançament. Per tot això, crec que alguns poders fàctics volen aprofitar el procés de convergència per fer de l'educació superior un món elitista, preparat tan sols per aquells que s'ho puguin pagar i vulguin estar al servei del mercat. I no tan sols això, volen que la universitat no formi a persones preparades per a construir una societat millor, si no treballadors d'emprar i tirar.

Per revertir aquesta deriva que sembla prendre la universitat pública necessitam més finançament. Per favor, als nostres senyors representants, els que aproven els pressuposts de l'estat .. com pot ser que dediquem 10093 milions d'euros al Ministeri de Defensa, en front els 311 milions d'euros invertits en ensenyament universitari?

P.D: El fet de que no sigui possible consultar la partida econòmica assignada a la casa reial també és com a mínim curiós, i impropi d'una democràcia moderna, des del meu punt de vista, però deixam el tema per un altre dia ..

American History X

2008-04-16T21:42:00.003+02:00

American History X és per jo una pel·lícula de referència. Dirigida per Tony Kaye, explica la història d'una família destruïda per la mort d'el seu pare, d'uns joves sense horitzó que es refugien en la violència i l'extremisme per amagar la seva por.

Quan fa uns dies la vaig veure per enèsima vegada, hem vaig adonar de que el temes centrals no eren tan sols la violència i el racisme, si no que també em va semblar voler transmetre un missatge de condicionament social; mostrar com la nostra actitud està fortament marcada pel nostre entorn. La història d'en Derek és una història de superació, d'aprenentatge, de reinserció en la societat; es fa veure que el sistema judicial no tan sols ha de suposar càstig i funcionar com un element dissuasiu, si no que ha de fer la funció de reeducar als presos i dotar-los d'eines per viure en societat.

El final deixa un regust amarg, i se'n poden fer mil interpretacions. Personalment em sembla una al·legoria fantàstica, una oda a la realitat i un crit valent en contra de l'odi. Demostra com la violència no fa més que generar més odi, i més i més i més. T'animes a rompre la cadena?

"El odio es un lastre, la vida es demasiado corta para estar siempre cabreado"

14 d'abril, dia de la II República

2008-04-16T13:37:00.003+02:00

A l'aula GNU/Linux celebràrem el dilluns passat l'aniversari de la proclamació de la segona república!

Falta res important al pla d'estudis?

2008-04-03T01:35:00.004+02:00

Fa no res comentavem per aqui que feia falta donar una mica d'importància als problemes de concurrència i a la programació distribuida a l'enginyeria tècnica (Grau d'aquí no res). En Ricardo Galli fa una reflexió sobre àmbits de futur de la informàtica que tenen poc pes a l'actual pla d'estudis (al menys de l'enginyeria tècnica):

Ya comenté antes en el blog, pero repito mis recomendaciones sobre qué debería estudiarse en las carreras, o al menos que deberíamos estudiar los informáticos para estar actualizados:

1. Tratamiento masivo de datos. La precisión perderá el valor primordial y absoluto que tiene hoy en día en la informática tradicional. Ganará importancia la capacidad de obtener aproximaciones de inmensa cantidades de datos (los vídeos de Youtube son casi un ejemplo paradimático, por naïve y fácil de entender).
2. Programación distribuida y multiprogramación masiva con modelos como el map-reduce (el map-reduce es heredado de los lenguajes funcionales como el Lisp, seguramente veremos la introducción de modelos más sofisticados de este tipo en casi todos los lenguajes dinámicos).
3. Las base de datos relacionales no serán relativamente tan importantes –como lo son hoy– por sus características relacionales+ACID, otras adquirirán más relevancia: free form, bajas latencias, creación automática de índices de acuerdo a los patrones de consultas, clustering/particionado, distribución y replicación.
4. Los lenguajes dinámicos serán los reyes (Python, Ruby, Perl, incluso el PHP, algunos dicen que el Javascript 2/ECMAScript Edition 4 será competencia dura, aunque también tienen sus discusiones y piden incluso que se pythonise), pero los “exquisitos” usarán lenguajes funcionales específicamente orientados a sistemas concurrentes y distribuidos, como Erlang.

Ya está por hoy. Apago mi bola de cristal.

Totalment d'acord, sobretot amb el tema de programació distribuida(2), les consideracions sobre datamining i bases de dades(3) -m'ha cridat especialment l'atenció la creación automática de índices de acuerdo a los patrones de consultas- i els nous paradigmes de programació(4).

Els problemes de concurrència molen

2008-03-25T19:13:00.002+01:00

Q1) Why did the multithreaded chicken cross the road?
A1) to To other side. get the

Q2) Why did the multithreaded chicken cross the road?
A4) other to side. To the get

En Ricardo té raó; a l'enginyeria tècnica informàtica fa falta una assignatura obligatòria sobre programació paral·lela. No en tenim ni idea, i cada vegada cobra més importància.

Ous de pasqua

2008-03-25T16:18:00.003+01:00

Avui he estat pegant una ullada al codi del nmap, i m'he baixat la darrera versió per a compilar-lo. Els developers ens han deixat una sorpreseta per quan fas el configure (les dates acompanyen :D).

Spam d'Amazon

2008-03-22T22:36:00.004+01:00

Els d'amazon em volen matar d'un disgust. No paren d'enviar-me suggeriments de llibres, i n'hi alguns amb els que encerten el meu estil, però els tres darrers mails m'han deixat fet pols.

Administració de Windows, guies d'enginyeria del software i patrons de disseny? Això és el que creuen que sóc, un tipo de gestió (SCNR, broma interna). De spam d'aquest no en vull!

Col·legis d'informàtics? Així no, gràcies

2008-03-15T17:05:00.004+01:00

A la plana web del Col·legi Oficial d'Enginyers en Informàtica de les Illes Balears ens canten les maravelles d'estar col·legiat, i la necessitat d'un lobby que lluiti pel que ell creu que és l'interés dels titulats universitaris en informàtica.

Duem molts anys perduts deixant que matemàtics, enginyers en telecomunicacions o enginyers tècnics en telemàtica ocupin els llocs de feina i prenguin decisions que de forma natural per la seva formació i característiques han d'assolir els enginyers en informàtica.

S'ha de tenir cara dura per dir una barbaritat d'aquestes i quedar-se tan ample. Queda ben clar que l'únic objectiu d'aquesta gent és que algú que té un títol tengui ventatges inherents sobre aquell que no té un paperot que decori el seu despatx.

I es clar que la nostra formació universitaria ha de tenir per objectiu preparar-nos per a afrontar reptes en el camp de la informàtica, però pels coneixements que ens proporciona la passada per la facultat, no per que ho digui un troç de paper. Si realment l'esforç d'estudiar durant anys serveix la pena, deixau-mos-ho demostrar per nosaltres mateixos, no forçant mesures legals que garantitzin el monopoli d'els que tenen un paperet firmat pel rei.

Tots ho sabem, desgraciadament haver passat per la universitat no garantitza que siguem bons informàtics. Hi ha gent a punt d'acabar la carrera que encara pensa que Compiladors és una assignatura que no serveix de res, i tenc companys que fa temps que treballen i no entenen que els hi aporta com a informàtics l'assignatura de Autòmats i Llenguatges Formals. I es que si la teva màxima ambició és ser un picacodi de .NET, l'universitat no hauria de ser el teu lloc. La carrera hauria de tenir per objectiu formar a científics, no a capital humà per a les empreses de software, però desgraciadament anam en camí contrari. Vet aquí un objectiu que comparteixo amb el col·legi d'enginyers; influir en l'el·laboració dels plans d'estudi, però en el sentit contrari d'el que ells defensen.

Tirem els murs que ens empresonen

2008-03-06T11:34:00.003+01:00

Nacionalisme en vinyetes

2008-03-04T22:15:00.004+01:00

Des de na Mafalda que una tira còmica no amagava tanta sàtira política a un grapat de dibuixets!

Eleccions generals del 2008

2008-03-03T23:54:00.006+01:00

Estic cansat. Acab de veure el segon debat electoral i no m'ha inspirat el més mínim. Tal volta es deu a que és un clar atac frontal cap a la meva concepció de la política plural, més enllà del bipartidisme que tant afavoreix a PP i PSOE. O a lo millor té que veure amb que el projecte socialista no m'il·lusiona abastament. Tot i que en aquests quatre anys s'han fet grans polítiques socials -com la llei de dependència, la igualtat, els matrimonis homosexuals, la memòria històrica, la retirada de les tropes d'Irak- i moltes altres millores en l'aspecte de l'estat de benestar i la democràcia del segle XXI, la seva actitud en altres aspectes ha estat vergonyosa -criminalitzant l'esquerra abertzale, sense respectar l'estatut que va sortir del parlament català, sense despenalitzar l'avortament i fent polítiques fiscals regressives i electoralistes- no em fa anar a votar sense pensar-ho pel senyor Zapatero.

Després de llegir l'editorial d'avui del diari Financial Times, del que el senyor Rajoy tan sols ha citat la part que li ha interesat, puc dir que comparteixo bastant la opinió de la redacció; tenim una dreta que no ha deixat enrere el franquisme per a convertir-se en una dreta europea i moderna, i juga amb la xenofòbia i la por a la recessió econòmica, i una esquerra que no és suficientment valenta i engrescadora.

Amb això que dic no vull desanimar ni desencantar a ningú, ni fer perdre les ganes a qui tengui per objectiu un futur millor. Ans al contrari; si creim que ens mereixem un panorama polític més interessant que aquest, un sistema electoral més just, i una societat millor, el que hem de fer aquest 9 de març és dir alt i clar que apostam pel futur de la manera que trobem més oportuna.

No fa gaire vaig anar a una xerrada a la que vaig sentir una cita molt interessant, que més o manco venia a dir que un clar símptoma de clima revolucionari és que la política és a tots els racons; a les aules, a la coa del forn, a les oficines, a les trobades d'amics, per tot es debat i es genera i comparteix opinió sobre temes que ens afecten a tots .. facem del món un lloc on la política la facin els ciutadans, no les grans fortunes i els partits majoritaris.

Monstres dins l'armari

2008-02-20T23:51:00.002+01:00

The goal of quantum computing is to exploit this strange sort of parallelism that is inherent in the laws of physics as we currently understand them.
The trouble is that, the instant we look at our computer, we “collapse” it like a soufflé— meaning that we see only one of the possible measurement outcomes. To switch metaphors, it’s as if our computer conjures into existence an exponentially-powerful monster, who then scurries into a closet as soon as we switch on the lights. But in that case, why does it even matter that the monster was ever there?

-- The Limits of Quantum Computers, un artícle de Scott Aaronson.

Tornam a la càrrega amb les cites sense sentit (que serveixen d'excusa per recomanar llibres o enllaçar documents interessants :D).

Vot útil

2008-02-16T15:35:00.003+01:00

Trainspotting

2008-02-12T12:08:00.000+01:00

Elige la vida. Elige un empleo. Elige una carrera. Elige una familia. Elige un televisor grande que te cagas. Elige lavadoras, coches, equipos de compact disc y abrelatas eléctricos. Elige buena salud, colesterol bajo y seguro dental. Elige hipoteca a interés fijo. Elige un piso piloto. Elige a tus amigos. Elige ropa deportiva y maletas a juego. Elige pagar a plazos un traje de marca en una amplia gama de putos tejidos. Elige bricolaje y preguntarte quién coño eres los domingos por la mañana. Elige sentarte en el sofá a ver teleconcursos que embotan la mente y aplastan el espíritu mientras llenas tu boca de puta comida basura. Elige pudrirte de viejo cagándote y meándote encima en un asilo miserable, siendo una carga para los niñatos egoístas y hechos polvo que has engendrado para reemplazarte. Elige tu futuro. Elige la vida… ¿pero por qué iba yo a querer hacer algo así? Yo elegí no elegir la vida: elegí otra cosa. ¿Y las razones? No hay razones. ¿Quién necesita razones cuando tienes heroína?

- Monòleg inicial de Trainspotting.

Premis Turing 2007

2008-02-05T18:35:00.000+01:00

Els Turing Awards són uns premis concedits anualment per la ACM a la que és considerada la major contribució de l'any al camp de la informàtica.
Enguany els afortunats han estat Edmund M. Clarke, E. Allen Emerson, i Joseph Sifakis, per la seva contribució al món de la validació formal de programari i maquinari amb el Model Checking. Bàsicament, el sistema consisteix en validar si tots els possibles estats del projecte s'adiuen amb l'especificació del programa/dispositiu, tenint en compte factors temporals i seqüències d'esdeveniments. Enhorabona als premiats!

Òbviament és un tema complex, s'escapa amb molt als meus coneixements. També és un camp que s'està deixant bastant de banda en l'ensenyament de la informàtica (encara que sortadament a la UIB tenim "Autòmats i llenguatges formals", una assignatura que dona molta importància a la validació formal i als límits de la computació), i que és crucial per donar a la ciència computacional el rigor que necessita.

Tot i això, no voldria acabar sense fer un petit apunt sobre la llicència emprada en el programari que implementa la seva recerca. El codi font és el millor contenidor del coneixement, compartir-ho és essencial per a la construcció del futur, i gent tan relacionada amb l'àmbit universitari i de recerca ho hauria de saber.

Antiself

2008-02-04T09:10:00.000+01:00

Atoms are made of smaller particles: electrons, protons and neutrons. The protons and neutrons themselves are made of yet smaller particles called quarks. In addition, corresponding to each of these subatomic particles there exists an antiparticle. Antiparticles have the same mass as their slibing particles but are opposite in their charge and other atributes. For instance, the antiparticle for an electron, called a positron, has a positive charge, the opposite of the carge of the electron. There could be whole antiworlds and antipeople made out of antiparticles. However, when an antiparticle and particle meet, they anihilate each other. So if you meet your antiself, don't shake hands--you would both vanish in a great flash of light!

- Stephen Hawking, al llibre A briefer history of time.

Darrerament estic tirant massa de cites, i copy&pastes d'altres bandes. Entre que no tenc gaire a dir i que estic d'exàmens, això sembla un blog de frases cèlebres mal triades.

No reset, please

2008-02-03T17:57:00.000+01:00

Actually, MINIX 3 and my research generally is **NOT** about microkernels. It is about building highly reliable, self-healing, operating systems. I will consider the job finished when no manufacturer anywhere makes a PC with a reset button.

- Andrew S. Tanenbaum, continuant el debat sobre microkernels.

Evolució del llenguatge: la contribució dels models computacionals

2008-01-28T21:22:00.000+01:00

Demà a les 15:00h el professor Antoni Gomila impartirà una xerrada sobre l'evolució del llenguatge, en el marc del seminari de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos. Serà a l'aula multiusos de l'edifici cientificotècnic, al campus. Podeu trobar un resum del que tractarà, que tradueixo aquí sota.

Durant la darrera dècada s'ha vist créixer la qüestió de l'evolució del llenguatge, emmarcada en l'àrea de la evolució de la ment humana. Ha estat un esforç multidisciplinari, però el modelat computacional emprat per a limitar i simular la dinàmica suposada del procés ha estat crucial. S'han aplicat varis enfocaments formals: teoria de jocs evolutiva, algorismes genètics, multi agents de vida artificial, simulacions connexionistes. A la presentació, introduiré alguns dels temes candents de l'àrea, i ens centrarem en una qüestió en particular: si la evolució del llenguatge ha involucrat la selecció d'un "dispositiu d'adquisició de llenguatge", un mecanisme innat especific per l'aprenentatge del llenguatge. És amb aquesta pregunta que els models computacionals han demostrat major importància: revisaré algunes de les contribucions rellevants en aquest aspecte.

The Farnsworth Parabox

2008-01-28T15:31:00.000+01:00

Acab de veure un dels capítols de Futurama més freak que record, La paracaja de Farnsworth. El fil conductor és una caixa que ha creat el professor, que en realitat és el contenidor d'un univers paral·lel. Hi apareixen temes tan interessants com la superposició quàntica, la paradoxa EPR (quan un alterego dels personatges tira una moneda a l'aire i obté un resultat, a l'univers paral·lel obté el contrari, encara que el moix d'Schrödinger demostràs que les propietats de la mecànica quàntica semblassin impossibles d'extrapolar a l'àmbit macromolecular), la teoria dels universos paral·lels .. en definitiva, que fas unes bones rialles amb un rerefons científic.

Si no heu vist el capítol, l'he trobat amb doblatge llatinoamericà a tu.tv, extremadament recomanat.

Bioinformàtica a la UIB

2008-01-22T22:50:00.000+01:00

He trobat un artícle en clau periodística que explica un poc les recerques que s'estàn fent a la UIB en l'àmbit de la bioinformàtica que m'ha parescut molt interesant.

La bioinformàtica, que és una ciència en expansió que aglutina disciplines matemàtiques i informàtiques pel tractament d'informació biològica, té un gran futur (i present).

Podeu trobar una presentació molt bona d'en Cesc Rosselló (professor de matemàtiques a la UIB, i coordinador del grup de bioinformàtica) sobre comparació de grafs en biologia.

Schrödinger cat

2008-01-21T12:28:00.000+01:00

Macroscopic objects like cats don't behave like microscopic ones such as electrons, tt is laughable to think that something can be both living and dead at the same time. But if the mathematics of quantum theory says that this can happen, why don't we see half-living, half-dead people walking about on the streets? (Graduate students don't count.)

- Decoding the universe, parlant de l'experiment imaginari de Schrödinger. Aquest llibre és una joia ;)

Entropy

2008-01-19T15:53:00.000+01:00

It's a disturbing idea: you are bringing the Earth infinitesimally closer to a state of chaos when you chill down a bottle of beer in your fridge.

De com l'univers s'acosta inexorablement cap a un punt de màxima entropia, a Decoding the universe.

CiU, alçant barreres

2008-01-17T20:17:00.000+01:00

Som demòcrates i liberals, però no volem ni sentir parlar de la lliure circulació de les persones.

Efectes gràfics del KWin de KDE 4.0

2008-01-12T14:46:00.000+01:00

El KWin és el gestor de finestres de KDE. Amb la primera versió de la branca 4.0 s'han incorporat algunes novetats importants a nivell de gràfics (a part de tota la feina feta per portar el codi a Qt4 i les noves llibreries, que no és poca).

Per activar els efectes, clicau amb el botó dret del ratolí sobre la barra superior de la finestra i seleccionau "Configure Window Behavior", després "Desktop Efects" i activau la casella de "Enable Desktop Effects".

Amb les tecles Ctrl + F9 veuràs miniatures de totes les finestres existents a l'escriptori actual, i et permet triar qualsevol d'elles clicant sobre ella. Si empres la combinació Ctrl + F10 veuràs una pre visualització semblant, però amb totes les finestres de tots els escriptoris.

Emprant Ctrl + F8, s'activa el que els desenvolupadors anomenen xarxa d'escriptoris (desktop grid), és a dir, una pre visualització dels escriptoris que et permet mourer-te d'un a l'altre triant-lo amb les tecles numèriques, les de funció, clicant sobre el desitjat, o movent-te amb les tecles de moviment i prement enter (per exemple, si prems la tecla 3 quan estàs veient la previsualització et mouràs fins a l'escriptori 3). Per suposat, si poses a reproduir un video o qualsevol cosa animada, la previsualització és dinàmica i ho veuras en moviment.

També tenim altres efectes, com el zoom (per defecte acostar-se amb Win + =, allunyar-se amb Win + -, i tornar a la posició inicial Win + 0, encara que a jo no em funcionava i ho he hagut de configurar amb altres combinacions), la miniaturització animada de les finestres i molt més.

Trobareu més informació a les release notes de KWin, amb resposta a la pregunta que tothom es deu estar fent .. si tot això ja ho fa el Compiz, per que duplicar la feina?

Salut, i a disfrutar!

KDE 4.0!

2008-01-11T10:57:00.001+01:00

Me sap greu per que avui els vostres lectors de feeds s'ompliran de noticies brosa sobre el llançament de la nova versió de KDE, però no ho he pogut evitar.

La KDE 4.0.0 no és una revolució, si no tan sols el principi. No espereu un producte extremadament refinat i ben acabat, per que pel meu gust sembla encara una beta, però si que posa fonaments al que pot ser l'escriptori del futur. Amb quasi tot el codi portat a Qt4, els efectes gràfics de Plasma, l'ús de imatges SVG, el suport multimèdia de Phonon, la importància que s'ha donat a l'aspecte gràfic (amb Oxygen), les millores al Dolphin (el gestor de fitxers) i a Okular (visor de documents), el nou llançador d'aplicacions (KRunner), KickOff per defecte, i moltes altres millores, fan de KDE 4.0 una gran fita, i un bon inici per a revolucionar el món del programari lliure. Endavant!