Deadline Monotonic

Guanya la dreta? La nostra resposta és al carrer

2011-11-22T16:19:00.003+01:00

Des de les darreres eleccions generals del 20-N, amb una derrota històrica del PSOE, hi ha una pregunta que recorre les tertúlies d'opinòlegs i els mitjans: com pot ser que la dreta -que aplica retallades en forma de política del shock antisocial i desballestament de l'estat de benestar arreu dels Països Catalans i l'Estat Espanyol-, especialment CiU, hagi revalidat els seus resultats electorals?

Per començar i contextualitzar-ho, hem de celebrar dues grans victòries en aquestes eleccions: els resultats d'Amaiur i la gran feina feta per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme fent recular electoralment Plataforma per Catalunya allà on han fet una bona contracampanya. I una altra victòria, més simbòlica, són els bons resultats -especialment a Catalunya- de la candidatura Anticapitalistes, i el precedent que sembra de encara més treball conjunt de l'esquerra radical per fer camí cap a la unitat, cap a un pol anticapitalista que sigui capaç d'aglutinar i plantar cara. Ara bé, respecte a la pregunta inicial, si mirem els resultats en nombre de vots, veiem que tot i una lleugera pujada de la dreta el què és més significatiu és la bufetada monumental que s'ha fotut el socioliberalisme en aquests darrers comicis, i la falta de legitimitat actual de les receptes econòmiques i la seva sortida de la crisi fent-la pagar a la seva pròpia base social. Quatre milions de vots són la cristal·lització més clara d'aquesta incapacitat ideològica i pràctica del socioliberalisme de presentar una alternativa de sortida de la crisi que defensi als i les que ara la patim. Tot i que òbviament no podem anunciar la “mort ideològica” de la socialdemocràcia; necessitem tenir en compte els relativament bons resultats de IU arreu, així com la possible capacitat tant de les bases d'aquests partits i dels sindicats majoritaris de participar en les futures mobilitzacions contra les polítiques del nou govern, ara que n'han sortit. No hem de ser sectaris, això és una cosa positiva; els grans sindicats tenen una capacitat de convocatòria als llocs de treball que nosaltres encara no tenim. Però hem de tenir clar, i les darreres experiències de l'educació a Madrid i a les universitats catalanes ens ho demostren, que no podem esperar a les cúpules sindicals: necessitem espais conjunts de presa de decisions entre totes les treballadores que permetin impulsar la mobilització i que les empenyin a convocar el que es decideixi des de baix.

Al calor de les mobilitzacions del 15-M, ja precedides per la vaga general i les mobilitzacions contra les retallades a educació i sanitat, ens trobem en un context de lluites principalment en defensa dels serveis públics i contra els acomiadaments, contra la pujada de taxes i molt més, però també d'un seguit de lluites més polítiques: en defensa d'un model d'habitatge social i contra els desnonaments, per una “democràcia real ja!”, en contra de la mercantilització de la Universitat i el nou model de governança, així com d'altres campanyes contra el feixisme de PxC, de la crisi de les cures, etc.. Ens trobem amb un conjunt de moviments què són capaços de mobilitzar i actuar amb un gran poder de convocatòria i amb un rerefons discursiu radical, que combina reacció i demandes econòmiques amb d'altres de polítiques i apunta al fil conductor que recorre totes les lluites: la lògica del mercat.

Tot i així, tot i les grans mobilitzacions, els resultats de l'altre dia mostren que hi ha una part de la societat sobre la que la Generalitat -i tot l'aparell mediàtic de la burgesia catalana, Cuní i d'altres bufons inclosos- està guanyant la batalla ideològica; o que el problema és el pacte fiscal, que no hi ha diners, que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, i demés idees dominants que donen un espai a la mercantilització salvatge d'allò públic que encara no han destruït des de dalt. Però la força de les contradiccions del capitalisme cau violentament sobre totes nosaltres (com a treballadores, com a estudiants, com a usuàries dels serveis, com a aturades, com a dones i migrades..), posant en joc les velles idees que constituïen la nostra visió del món, aquesta ideologia de la classe dominant què és hegemònica a la societat. I no domés això, si no que davant aquestes contradiccions hem vist que grans capes de la societat prenen part en lluites en resposta a aquests atacs: es mobilitzen i s'organitzen als seus centres de treball, als barris defensant els seus CAPs o l'habitatge dels veïns que volen ser desnonats, en contra dels centres de detenció i la repressió policial, en grans mobilitzacions contra les retallades i per una democràcia real ja, a les assemblees de cada barri, a cada facultat, a cada institut.. i quan lluita col·lectivament se n'adona del seu poder real, s'organitza i es coordina. Ens transformem a nosaltres mateixes. La lluita és la millor escola, el millor aprenentatge.

En definitiva, l'estratègia ara mateix és impulsar les lluites i la mobilització, què és el que ens permetrà involucrar cada vegada a més gent, fer participar d'una manera més activa en l'organització d'aquesta resistència al que fins al moment tan sols hi han assistit a les mobilitzacions com a manifestants, i unir les lluites i ampliar-les per aconseguir victòries (tan petites però tan importants com aturar desnonaments, bloquejar el parlament quan s'aproven retallades antisocials, alliberar espais col·lectivament per fer-ne un ús social, tenir un èxit de vaga com la del 17n, fer recular el feixisme a les generals, aturar el tancament de serveis públics..) què ens donen força per obrir un nou escenari de confrontació unitària contra aquesta lògica del capitalisme, de benefici individual a costa d'altres, la realitat que despullen totes les lluites del moment. D'això en podem extreure dues conclusions estratègiques directes pel moment. En primer lloc, la centralitat de la classe treballadora (treballadores de sanitat, professorat, PAS, treballadores de Telefònica i de tots els sectors que estan patint les retallades com a usuàries però a l'hora directament com a treballadores) per la seva posició de força i la seva capacitat d'incidir en el cor dels beneficis, i la necessitat de vincular-la a les lluites més amplies ja existents (per exemple, és el repte actual a les universitats: ampliar encara més la participació de PAS i PDI en les plataformes conjuntes, i si és possible fer assemblees conjuntes de tots els sectors educatius a cada facultat). I en segon lloc, i per acabar, la necessitat de fer un canvi de xip de com encarem la mobilització des de ja, de com transformem la nostra visió de la realitat quan comencem a ser subjectes actius de la nostra pròpia història, i com fer avançar les lluites i augmentar el nivell de mobilització també implica augmentar la seva l'amplitud. Per això, multipliquem les mobilitzacions, aturem la imposició del nou model de governança, l'augment de taxes, i totes les retallades a les universitats, aturem cada acomiadament i cada reducció de jornada, aturem cada desnonament, coordinem i dotem de mecanismes democràtics de presa col·lectiva de decisions a tots els moviments -PUDUP, coordinadores de facultat, interbarris (reactivem-la i fem-la funcional!)-, i vinculem constantment les lluites i estenem la solidaritat. Juntes ho podem tot!

Entrevista amb Martxelo Otamendi

2010-01-23T21:28:00.001+01:00

[Exercici] Unimodal

2010-01-11T19:03:00.003+01:00

Inaguram amb aquesta entrada un nou apartat del blog, els exercicis de programació. Estau convidats a resoldre el problema (emprant pseudocodi o el vostre llenguatge preferit) i a compartir la vostra solució als comentaris.

Dificultat: Fàcil (1/5)

Enunciat: Es diu que una seqüència A = (a₁,..., a_n) de longitud n >= 3 és unimodal si existeix un índex p, 1 <= p <=n, tal que a₁ < a₂ < ··· < a_p i a_p > a_p+1 > ··· > a_n. A l'element a_p se l'anomena pic. Escriu un algorisme de dividir i vèncer que donat un vector que conté una seqüència unimodal trobi el pic de la seqüència, amb cost O(log n).

Extret de: Col·lecció de problemes de Anàlisi i Disseny d'Algorismes

Presentació de Guifi.net a Campus Nord de la UPC

2009-11-03T18:02:00.000+01:00

Ordenación topológica inversa

2009-10-23T12:17:00.011+02:00

Grafos

Un grafo es, de forma intuitiva, un conjunto de vértices y aristas que los unen. No es más que una representación abstracta de un conjunto de elementos (representados por los vértices) y alguna relación entre ellos (representada por las aristas). Por ejemplo, las relaciones entre un grupo de personas se pueden representar como un grafo, dónde las personas son los vértices y la relación de amistad una arista entre dos vértices (Más información).

Recorrido (o búsqueda) en profundidad

Recorrer un grafo consiste en visitar los nodos del mismo viajando a través de las aristas. Básicamente existen dos maneras de recorrer un grafo, dependiendo del recorrido elegido: el recorrido en profundidad y el recorrido en anchura.
El recorrido en anchura es análogo al recorrido por niveles de un árbol, sólo que generalizado a grafos. Primero visitamos el nodo raiz, posteriormente todos sus hijos, seguidos de los hijos de los hijos, etc.
El recorrido en profundidad, en cambio, viaja hasta el final de cada rama, en lugar de viajar por niveles. Cuando no puede visitar más nodos por una rama en concreto (bien sea porque los nodos vecinos ya han sido visitados o porque no hay más), vuelve atrás y sigue visitando las otras ramas.

En la imagen adjunta (wikipedia) vemos un ejemplo de recorrido en profundidad de un árbol, siendo los valores de los nodos el orden en que estos son visitados.

El algoritmo usado es algo así:


procedure profundidad(G : grafo)
         for all v in vértice de G do
                   visitado[v] := false

         tiempo := 0

         for all v in vértice de G do
                  if not visitado[v] then
                           profundidad(G, v)

procedure profundidad(G : grafo; v : vértice)
         visitado[v] := true
         tiempo := tiempo + 1

         for all w in vértice adyacente de v do
                  if not visitado[w] then
                           profundidad(G, w)

         tiempo := tiempo + 1
         final[v] := tiempo

Alguna información almacenada, como el tiempo de visita y de finalización, son prescindibles para hacer el recorrido, pero reportan información útil para otros algoritmos sobre grafos basados en el recorrido en profundidad.

Ordenación topológica

La ordenación topológica de un grafo consiste en ordenar los nodos del mismo de manera que para toda arista (v, w) dentro del grafo dirigido, el nodo v aparezca antes que el nodo w en la ordenación topológica. Imaginemos que usamos un grafo para modelar cualquier conjunto de tareas, como por ejemplo la construcción de una casa. Antes de construir las paredes deberemos cimentar la construcción, del mismo modo que antes que construir el tejado hay que poner los pilares de la casa. De este modo, representamos las tareas parciales como nodos del grafo, y la dependencia entre ellas como aristas. Una ordenación topológica de este grafo nos indicaría el orden en que debemos realizar las tareas para cumplir las dependencias. En la wikipedia podéis encontrar un ejemplo muy ilustrativo.

Una nota: es importante tener en cuenta que para realizar la ordenación topológica de un grafo este no debe contener ciclos!

Ordenación topológica inversa

La ordenación topológica inversa es, como su nombre indica, justo lo contrario. Para cada arista (v, w) del grafo dirigido G, con v != w, el resultado contiene w antes que v. Todo este post mal estructurado tiene por objetivo explicar un algoritmo muy interesante para obtener la ordenación topológica inversa de un grafo, basado en el recorrido en profundidad. Si observamos el resultado de aplicar un recorrido en profundidad como el enunciado anteriormente, comprovamos que el vector de vertices ordenado en función del tiempo final de visita es equivalente a una ordenación topológica inversa. Por lo tanto, lo único que deberiamos hacer es usar el algoritmo dfs presentado. A continuación mostramos una implementación senzilla usando el paquete networkx para representar el grafo dirigido mostrado. El resultado de la ejecución de este código es, partiendo del vértice s, ['t', 'c', 'b', 'f', 'i', 'e', 'a', 'd', 'h', 'g', 's'].

# -*- coding: utf-8 -*-
import networkx as nx

def inverted_topsort(G, vertex):
      sorted_list = []
      visitat = {}

      for v in G.nodes():
            visitat[v] = False

      dfs(G, vertex, visitat, sorted_list)

      return sorted_list

def dfs(G, v, visitat, sorted_list):
      visitat[v] = True

      for w in G.neighbors(v):
            if not visitat[w]:
                  dfs(G, w, visitat, sorted_list)

      sorted_list.append(v)
 

G = nx.DiGraph()

G.add_nodes_from(['s', 'a', 'g', 'd', 'b', 'e', 'h', 'c', 'i', 'f', 't'])
G.add_edges_from([('s', 'a'), ('s', 'd'), ('s', 'g'), ('g', 'd'), ('g', 'h'), ('g', 'e'), ('d', 'a'), ('d', 'e'), ('h', 'e'), ('h', 'i'), ('a', 'e'), ('a', 'b'), ('b', 'c'), ('e', 'c'), ('e', 'f'), ('e', 'i'), ('i', 'f'), ('i', 't'), ('f', 'c'), ('f', 't'), ('c', 't')])

print inverted_topsort(G, 's')

Actualitzar a Ubuntu 9.10

2009-10-19T09:54:00.004+02:00

D'aquí 10 dies, seguint amb la seva política de nova versió cada 6 mesos, la gent d'Ubuntu arriba amb la nova versió de la distribució, la 9.10, anomenada Karmic Koala.

Pels que no poden esperar més, hi ha la possibilitat d'actualitzar abans del llançament oficial, en base a les diverses Alphas (versions en desenvolupament) que van llançant, o l'actual Beta (producte en fase de proves, que ajuda a reportar bugs i solucionar-los als desenvolupadors). Jo l'acabo d'instal·lar i la veritat és que funciona mel.

Per això, basta executar la comana sudo do-release-upgrade -d i seguir les instruccions que ens apareixen a la pantalla.

En cas de no funcionar, haurem d'instal·lar el paquet update-manager-core. També és important editar el fitxer /etc/update-manager/release-upgrades, i establir la opció Prompt=normal, si no estàs preestablerta.

Font: Upgrading from Ubuntu 9.04

Cap a Barcelona!

2009-09-24T17:06:00.003+02:00

Després de pràcticament un any d'abandonament descarat, aquest blog (així com el seu autor) comença una nova etapa d'activitat. Des del desembre passat no publicava res, sense motiu aparent. En certa mesura aquesta letargia era motivada per l'aparició de nous canals de comunicació: xarxes socials com Facebook i twitter, on es pot estar en contacte amb la gent propera (i no tant) amb molta facilitat. De la mateixa manera que l'activitat a la plana web de Bulma va quasi desaparèixer amb el sorgiment dels blogs personals, el meu blog personal havia estat abandonat per una mescla d'apatia i la meva mudança cap a canals de comunicació que, d'alguna manera, el substituïen.

Tot i això, varies raons em porten a reviscolar aquest raconet de la xarxa. Per una banda, les xarxes socials abans esmentades tenen molts problemes com a canal de comunicació seriosa: des de la brevetat que exigeixen (qui pot argumentar segons que en un twitt de 140 lletres?), fins a la sobredosis d'irrellevància d'alguns missatges (mort a les galetes de la sort del facebook). Però tot té la seva utilitat, i com a instrument de conversa banal, font de noticies breus, o per a la comunicació instantània i el microblogging, continuen sent un bon lloc de trobada. Per això he afegit a la barra dreta del blog un petit gadget que us permet seguir la meva xerrameca pel twitter.

Però el que és més important, i el que m'ha fet donar la passa de tornar per aquí és que en uns dies començo una nova etapa de la meva vida com a estudiant de l'enginyeria superior en informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Després de tres anys passejant per la UIB, ja sóc Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes i tenc moltes ganes de canviar d'aires, acadèmics i de ciutat. Una bona excusa per posar de nou en marxa el motor d'arrencada d'aquest lloc. Siau benvinguts!

Si els llenguatges de programació fossin religions

2008-12-19T04:15:00.000+01:00

C would be Judaism - it's old and restrictive, but most of the world is familiar with its laws and respects them. The catch is, you can't convert into it - you're either into it from the start, or you will think that it's insanity. Also, when things go wrong, many people are willing to blame the problems of the world on it.

Java would be Fundamentalist Christianity - it's theoretically based on C, but it voids so many of the old laws that it doesn't feel like the original at all. Instead, it adds its own set of rigid rules, which its followers believe to be far superior to the original. Not only are they certain that it's the best language in the world, but they're willing to burn those who disagree at the stake.

PHP would be Cafeteria Christianity - Fights with Java for the web market. It draws a few concepts from C and Java, but only those that it really likes. Maybe it's not as coherent as other languages, but at least it leaves you with much more freedom and ostensibly keeps the core idea of the whole thing. Also, the whole concept of "goto hell" was abandoned.

C++ would be Islam - It takes C and not only keeps all its laws, but adds a very complex new set of laws on top of it. It's so versatile that it can be used to be the foundation of anything, from great atrocities to beautiful works of art. Its followers are convinced that it is the ultimate universal language, and may be angered by those who disagree. Also, if you insult it or its founder, you'll probably be threatened with death by more radical followers.

C# would be Mormonism - At first glance, it's the same as Java, but at a closer look you realize that it's controlled by a single corporation (which many Java followers believe to be evil), and that many theological concepts are quite different. You suspect that it'd probably be nice, if only all the followers of Java wouldn't discriminate so much against you for following it.

Lisp would be Zen Buddhism - There is no syntax, there is no centralization of dogma, there are no deities to worship. The entire universe is there at your reach - if only you are enlightened enough to grasp it. Some say that it's not a language at all; others say that it's the only language that makes sense.

Haskell would be Taoism - It is so different from other languages that many people don't understand how can anyone use it to produce anything useful. Its followers believe that it's the true path to wisdom, but that wisdom is beyond the grasp of most mortals.

Erlang would be Hinduism - It's another strange language that doesn't look like it could be used for anything, but unlike most other modern languages, it's built around the concept of multiple simultaneous deities.

Perl would be Voodoo - An incomprehensible series of arcane incantations that involve the blood of goats and permanently corrupt your soul. Often used when your boss requires you to do an urgent task at 21:00 on friday night.

Lua would be Wicca - A pantheistic language that can easily be adapted for different cultures and locations. Its code is very liberal, and allows for the use of techniques that might be described as magical by those used to more traditional languages. It has a strong connection to the moon.

Ruby would be Neo-Paganism - A mixture of different languages and ideas that was beaten together into something that might be identified as a language. Its adherents are growing fast, and although most people look at them suspiciously, they are mostly well-meaning people with no intention of harming anyone.

Python would be Humanism: It's simple, unrestrictive, and all you need to follow it is common sense. Many of the followers claim to feel relieved from all the burden imposed by other languages, and that they have rediscovered the joy of programming. There are some who say that it is a form of pseudo-code.

COBOL would be Ancient Paganism - There was once a time when it ruled over a vast region and was important, but nowadays it's almost dead, for the good of us all. Although many were scarred by the rituals demanded by its deities, there are some who insist on keeping it alive even today.

APL would be Scientology - There are many people who claim to follow it, but you've always suspected that it's a huge and elaborate prank that got out of control.

LOLCODE would be Pastafarianism - An esoteric, Internet-born belief that nobody really takes seriously, despite all the efforts to develop and spread it.

Visual Basic would be Satanism - Except that you don't REALLY need to sell your soul to be a Satanist...

Llegit a Aegisub.

Democràcia Re[i]al

2008-12-10T01:34:00.000+01:00

Planificadores de disco genéticos

2008-11-04T23:05:00.004+01:00

Los planificadores de disco (también conocidos como IO schedulers) son una parte del sistema operativo que se encarga de reordenar las peticiones de acceso al disco para garantizar equidad y el mejor tiempo de acceso posible. Esto es especialmente importante en entornos de multiprogramación, dónde el acceso concurrente de varios procesos al disco puede provocar que el acceso a bloques sea cercano a la aleatoriedad, provocando unos tiempos de posicionamiento (seek time) de los cabezales inaceptables. Para solucionar el problema se pueden aplicar distintas políticas (noop, elevator y sus variantes, etc..), pero en este caso vamos a hablar de schedulers genéticos.

Que son los algoritmos genéticos?

Los algoritmos genéticos son aquellos que, inspirados en la selección natural, ofrecen una heurística basada en la evolución de una población de posibles soluciones hasta llegar a la más óptima. Para ello deberemos determinar una función que sea capaz de evaluar en cada iteración lo adecuadas que son las soluciones. Para la siguiente iteración crearemos un nuevo grupo de soluciones usando los más óptimos del paso anterior y técnicas como la recombinación genética y la mutación.

Muy bien, todo muy bonito y elegante, pero ..

¿Por que usarlos para diseñar IO schedulers?

Las políticas de planificación de entrada/salida sirven a un fin en concreto; el Noop funciona muy bien para discos de estado sólido, el CFQ es ideal para sistemas multiusuario, y el anticipatorio funciona muy bien para servidores Apache, por ejemplo. Todos tienen terrenos muy marcados, y en caso de tener un entorno muy dinámico, con cargas de trabajo cambiantes, no sabremos por cual nos debemos decantar. Dado este ambiente, ¿que mejor que un algoritmo que evolucione hasta encontrar la solución más adecuada?

Las implementaciones actuales[1], desgraciadamente, no son capaces de estabilizar la población para encontrar una solución óptima en un tiempo razonable (se barajan tiempos de unos 1000 segundos para responder adecuadamente a la nueva carga del sistema). Afortunadamente, esto abre camino a nuevas investigaciones en este campo que prometen interesantes avances.

[1] A Study of Genetic Algorithms for I/O Scheduling

Pressuposts participatius al Consell de Mallorca

2008-08-29T16:46:00.003+02:00

El Consell de Mallorca ha posat en marxa una campanya molt atractiva que comença avui, uns pressuposts pseudo-participatius on els ciutadans poden votar a 5 programes del Consell que trobin que necessiten més inversió pels pressuposts de l'any 2009. A hores d'ara, a poques hores de l'inici del projecte, els programes més votats són els de Refugis, Persones Majors i Biblioteques, Museus, Arxius.

Tot i això, una petita objecció òbvia. No penseu que es tracta de democràcia directa, ni molt manco. A la plana web se'ns explica que "una vegada obtinguts els resultats finals hi haurà una sessió del Consell Executiu", on "s’analitzaran les propostes de la ciutadania per al pressupost del 2009 amb l'objectiu d'orientar el pressupost a les polítiques que la ciutadania més voti". És a dir, que serà simplement orientatiu. A més, es diu que "es farà la prova pilot per destinar fins a un 1% del pressupost del Consell a reforçar les polítiques que venguin marcades pels ciutadans". Què vol dir això? Un 1% del pressupost es repartirà exactament com diguin els ciutadans, en relació directa al percentatge de vots de cada programa?

Un altra tema que es deixa de banda, i que és important; tot i que la classe mitja hipotecada pel consumisme inunda la societat i quasi tots tenim un (o varis) ordinadors a casa, hem de recordar que encara existeix una gran escletxa digital, i molts no tenen accés a internet ni a les noves tecnologies. S'han de fer més esforços per posar els avantatges de la tecnologia al servei de la ciutadania.

Em sap greu, sóc un cul inquiet i sempre he de posar pegues, però així com m'agrada la crítica constructiva també he de donar l'enhorabona al Consell per aquests avenços en participació ciutadana.

Què cony és la Bioinformàtica?

2008-07-14T17:36:00.006+02:00

Podriem dir que la Bioinformàtica, a falta d'una definició consensuada, és l'aplicació de la computació a la resolució de problemes de la Biologia. Però això és massa genèric, alguns dels camps de la biologia als que s'apliquen solucions (o aproximacions) informàtiques són.

- Alineament de seqüències: L'ADN esta format per quatre nucleòtids; Adenina, Guanina, Citosina i Timina. Així, una seqüència d'ADN no és més que una paraula sobre el diccionari d'aquestes 4 lletres. Una vegada extret l'ADN d'un ser viu el podem comparar amb el d'altres per conèixer quina relació han tengut ambdós en el passat, quines característiques comparteixen, a quina familia pertanyen, i molta més informació biològica. El mateix passa amb les proteïnes, que són una seqüència d'aminoàcids, i comparar amb altres proteïnes ens permet trobar relacions de parentesc amb d'altres seqüències ja conegudes, així com trobar centres actius als alineaments múltiples. Per això s'empren tècniques que van des de les expressions regulars als models ocults de markov, passant per la programació dinàmica i les heurístiques del BLAST.

- Predicció de gens: Els gens són seqüències d'ADN necessàries per sintetitzar ARN funcional (per exemple, tARN que s'acabarà convertint en una proteïna si no és inhibit). Per tant, és molt important detectar zones de codificació genètica dins les seqüències d'ADN, una de les altres aplicacions de la computació a la biologia evolutiva.

- Predicció de l'estructura de proteïnes: L'estructura de les proteïnes és crucial a l'hora de determinar la seva funció. A nivell experimental es resolen principalment per difracció de raigs X o altres mètodes, que tot i ser molt fiables són més costosos que les aproximacions computacionals. La idea és partir de la seqüència d'una proteïna per arribar a predir la seva estructura tridimensional, a partir d'homologia amb altres ja existents, o predicció ab initio. És un dels camps més actius de la bioinformàtica, i té una gran importància per a la medicina i la farmàcia. Cada dos anys s'organitza un concurs en el que grups de tot el món competeixen i comparen els seus mètodes de predicció d'estructures 3D, anomenat CASP.

- Docking de proteïnes: Com ja he dit, la funció de les proteïnes esta determinada principalment per la seva estructura tridimensional, però en molts de casos també depèn de la interacció amb altres proteïnes o altres estructures. Per exemple, molts fàrmacs són inhibidors d'enzims, que permeten regular algunes disfuncions enzimàtiques. La indústria farmacèutica també investiga molt en aquest camp, doncs permet crear nous medicaments adaptats a cada patògen o mal funcionament.

- Anàlisi filogenètic: Un arbre filogenètic és una representació en tipus arbre de l'evolució de certs sers vius. A partir d'un alineament múltiple d'ADN o proteïnes, podem veure com ha evolucionat genèticament la mostra, així com trobar ortòlegs i paràlegs. Servidors com ClustalW permeten generar representacions d'aquest tipus.

I molt més, tot això tan sols és una pinzellada! Les possibilitats tan sols estan limitades per la imaginació, la informàtica permet als biòlegs fer una aproximació a molts temes que tan sols seria imaginable amb un grup de teòrics amb un gran laboratori al seu servei. A més, gràcies a l'esperit científic que regeix al gremi, la gran majoria de software i informació produida està llicenciada amb formats lliures i disponible lliurement per tothom amb ganes d'aprendre i contribuir.

La bioinformàtica és una ciència (o una sinergia d'elles) apassionant i amb moltíssim de camí per recórrer!

A mi també me la sua

2008-06-20T15:10:00.003+02:00

L'audiència de Barcelona torna a obrir el cas contra Pepe Rubianes per ultratges a Espanya.

Un país que s'hagi d'autoprotegir coartant la llibertat dels seus ciutadans no és el país en el que jo vull viure.

N-Prize

2008-06-19T20:14:00.002+02:00

N-Prize és un premi de £9,999.99 (12725 €) per el primer grup o persona capaç de posar en orbita un satèl·lit d'entre 9.99 i 19.99 grams, i demostrar que almenys ha fet 9 voltes a la terra. Per fer-ho encara més complicat, el pressupost total no ha de passar de les £999.99, incloent combustible. Sort als que ho intentin, la necessitaran!

Els 12 manaments de Python

2008-06-18T20:52:00.001+02:00

* Module names should be in all lowercase - hello.py.
* Class names should be in CamelCase.
* Methods and functions should be in lower_with_underscores
* Implementation-specific 'private' methods _single_underscore_prefix
* Especially private non-subclassable methods __double_underscore_prefix
* Top level constants (i.e. those that are not in a function or class) should be in BLOCKCAPITALS. Overuse of these constants may make your code less reusable.
* If a variable inside a function or method is so temporary and disposable that you cannot give it a name, then use i for the first one, j for the second and k for third.
* Indentation is four spaces per level. No tabs. If you break this rule then you must be stoned in the village square.
* Lines are never more that 80 characters wide. Tip, break lines with a backward slash . You do not need to do this if there are parentheses, brackets or braces. Don't add extra parentheses just to break lines, use instead.
* Spaces after commas, (green, eggs, and, ham)
* Spaces around operators i = i + 1
* Write docstrings for all public modules, functions, classes, and methods. Python is an international community, so use English for docstrings, object names and comments. If you want to provide local translations then use a proper localisation library.

Des de CommandLine Warriors.

Sí a Bolonia, pero no así

2008-06-12T15:31:00.002+02:00

Ja era hora de sentir declaracions públiques d'un rector espanyol a favor d'un procès de Bolonya sensat. Pegau una ullada a l'artícle publicat a El País per Carlos Berzosa, rector de la Universidad Complutense de Madrid.

La química determina el nostre comportament

2008-06-10T22:47:00.001+02:00

Traducció de l'artícle Exploring the neurochemistry of fairness.

Para muchos humanos, las interacciones con sus semejantes están parcialmente determinadas por un sentimiento innato de la justicia. La gente basa habitualmente sus propias acciones en lo que ellos perciben como justo, y normalmente intentan castigar a quien no lo haga. El complejo comportamiento asociado a este sentido de la justicia puede ser estudiado a través de un simple test llamado el "Juego del Ultimátum". Nuevos resultados publicados en Science sugieren que el comportamiento en estos estudios puede ser modificado fácilmente por tratamientos que modifican sutilmente la química del cerebro.

A pesar de ser un test relativamente simple, el Juego del Ultimátum (JU) tiene un gran número de aplicaciones para varios campos, desde la ética a la economía. El JU empieza con una cantidad de dinero preestablecida; un participante decide el porcentaje de dinero que comparte con el segundo. Si el segundo acepta la oferta, se quedan con el dinero acordado; si la oferta es rechazada, ningún participante obtiene nada. Cada participante solo interviene en un JU cada vez, para evitar problemas con la retribución o la rabia acumulada.

En el fondo, el JU representa una mirada a las nociones de justicia y como las controlamos. En términos puramente económicos, cualquier oferta debe ser aceptada, ya que algo de dinero es mejor que nada. Pero los humanos no muestran un comportamiento económicamente racional, en este caso. Normalmente aceptan con alegría un trato que este dentro del 10 por ciento del dinero. Pero sus acciones parecen dominadas por un sentido de justicia, puesto que los porcentajes de rechazo superan el 50 por ciento cuando una oferta es menor al 30% del total. La respuesta también sugiere una dimensión social, ya que la gente intenta castigar la injusticia percibida en los demás, a pesar del coste personal.

El hecho de que el JU funciona de modo similar entre distintas culturas sugiere que los humanos tenemos un sentido innato de la justicia, que es consistente con el hecho de que muchos grupos operan bajo algo similar a la "regla de oro", a pesar de sus importantes diferencias culturales y religiosas. Estos descubrimientos han sido usados para sostener que ha habido una ventaja selectiva para aquellos humanos que han evolucionado comportamientos que los han ayudado a funcionar como parte de un grupo social.

El nuevo estudio muestra que, a pesar de la aparente importancia de este comportamiento, es bastante sencillo manipular las respuestas en el JU modificando la química del cerebro. Los autores de este estudio reclutaron voluntarios que ingirieron un liquido que era o un placebo o uno que producía una disminución en la serotonina neurotransmisora. Cinco horas después, cuando los niveles de serotonina debían estar al mínimo, los sujetos con la serotonina reducida rechazaron tratos injustos en un porcentaje significativamente mayor a los de la población con placebo. En las ofertas definidas como justas no se notó diferencia de comportamiento.

Esto sigue a los resultados del año pasado, publicados en la revista de acceso abierto PLoS one. En este estudio, los investigadores fueron capaces de manipular la generosidad de las ofertas alterando los niveles de la hormona neuronal oxitocina, que esta implicada en la formación de lazos familiares de confianza. Aquellos con oxitocina elevada hicieron ofertas que eran un 80 por ciento más generosas que los placebos de control.

Estos estudios sugieren que un aspecto básico del comportamiento humano, uno que puede ser un contribuyente crítico a nuestra habilidad para funcionar en contextos sociales, es muy sensible a la química básica del cerebro. En un tiempo en que existe un gran interés en el uso y desarrollo de fármacos que manipulen esta química, sirven como excelentes recordatorios de que estos fármacos tendrán necesariamente efectos secundarios y consecuencias no deseadas.

Comencen els exàmens de Juny!

2008-06-03T19:20:00.004+02:00

Aquesta setmana ha començat la temporada d'exàmens, i ahir férem una arrancada de cavall; varem començar amb Àlgebra. Al primer parcial vaig eliminar matèria del primer quadrimestre, i tan sols em vaig examinar d'àlgebra lineal, però no estic molt segur d'haver aprovat.

Avui hem fet el de Sistemes Operatius (un test bastant fàcil, en poder veure d'altres anys a la web de l'assignatura), i les pròximes setmanes es succeiran els d'Enginyeria del Programari, Bases de Dades, Electrònica, Estadística i Estructures de la Informació. Esperem que tot vagi bé.

Per altra banda, estic contentíssim de poder anunciar que aquest estiu vaig a la Universitat Complutense de Madrid a fer un curs de Bioinformàtica i Biologia Computacional durant tot el mes de Juliol! Personalment el tema m'interessa molt, i a més de ser un àmbit punter en investigació actual pareix una gran aplicació de la ciència informàtica. Afegeix-li a això que m'acompanyen 5 bergants que són la millor companyia que un podria desitjar, la combinació és perfecta. Bé, realment són tantes coses que crec que es mereix una entrada separada quan sigui el moment.

Salut i sort a tothom!

Què ha de suposar l'espai superior d'ensenyament?

2008-05-04T13:24:00.002+02:00

A les universitats europees s'escolta la mar remoguda; estem a la recta final just abans d'iniciar el procés de convergència europea, i moltes facultats encara no tenen clar de quina manera s'ha de construir el pas que suposa.

Començam des del principi. Fa una pila d'anys, els ministres d'educació de la unió europea es reuniren a Bolonya per decidir cap a on havia de dirigir-se el futur de l'educació superior a nivell europeu, i sortiren d'allà amb molt bones idees: augmentar la mobilitat dels estudiants, homogeneïtzant els títols, i reforçar l'autoaprenentatge i el treball per part de l'alumne.

Per aconseguir el segon objectiu, a un sistema educatiu com el nostre on l'aprenentatge es basa principalment en la famosa classe magistral, s'ha de produir un canvi radical tant a nivell de formació i disponibilitat del professorat, com d'infraestructures i d'enfocament de l'educació per part de l'alumne. En el nostre cas, això és tradueix en incrementar el nombre d'hores de feina a casa, més hores de tutoria, més pràctiques, unes aules preparades per les classes dinàmiques (sense tarima i amb mobiliari mòbil) i molta formació del professorat.
De cara a la universitat, això suposa una despesa tan gran com necessària en capital humà, més professors i amb més temps per dedicar a la docència. I de cara a l'alumne, suposa la pràctica impossibilitat de compaginar la carrera amb la vida laboral, així que si creim en l'estat de benestar i pensam que l'educació ha de ser gratuïta, suposa un increment important en quantitat de beques.

Aquí trobam els primers problemes, doncs la idea és que el procés de convergència europea no suposi un cost important per les arques públiques. D'on sortiran els doblers necessaris per finançar el nou professorat i la seva formació? En el cas de la UIB, pel que sé el rectorat ha avisat a les facultats i escoles de que no hi ha doblers per a afegir professorat a la plantilla. Com es suposa que han de supervisar a l'alumnat amb un canvi de model pedagògic tan important?

La resposta econòmica pot venir de dos llocs: o ho sufraga l'estat, o deixam que les empreses financin la universitat. En aquest punt entren les valoracions personals, que dependran del model econòmic que cadascú prengui per bandera, però no hem de ser innocents. Si les empreses intenten des de fa anys (i amb bons resultats, desgraciadament) moure els fils dels centres d'ensenyança pública és amb l'objectiu d'aconseguir mà d'obra altament especialitzada, amb l'objectiu d'estoviar-se cursos de formació pel que es mou al mercat. Al cas de ciències com la informàtica, on el mercat fa vaivens tot el temps, suposa un futur molt incert pels informàtics en potència educats des de la perspectiva empresarial de curt plaç.

Un altre tema que em preocupa és el de la mobilitat dels estudiants a nivell europeu, un dels objectius del pla de Bolonya. Imaginem el cas que vulgui anar a estudiar a la Universitat de [posi aquí el seu país europeu preferit], amb un horari de 8h a 13h, practiques per la tarda, més una hora i mitja d'esforç alumne per cada hora feta a classe. Òbviament no puc treballar, doncs la gran majoria d'hores del dia les ocupo amb els estudis; qui em paga la matrícula i l'estada al país veïnat, els pares? I si form part d'una família treballadora amb escassos recursos econòmics, em bastaran les beques per pagar els meus estudis?

Crec que l'espai europeu d'ensenyament és una gran idea, un canvi necessari per al món universitari. Però fa aigua per una banda crucial, la del finançament. Per tot això, crec que alguns poders fàctics volen aprofitar el procés de convergència per fer de l'educació superior un món elitista, preparat tan sols per aquells que s'ho puguin pagar i vulguin estar al servei del mercat. I no tan sols això, volen que la universitat no formi a persones preparades per a construir una societat millor, si no treballadors d'emprar i tirar.

Per revertir aquesta deriva que sembla prendre la universitat pública necessitam més finançament. Per favor, als nostres senyors representants, els que aproven els pressuposts de l'estat .. com pot ser que dediquem 10093 milions d'euros al Ministeri de Defensa, en front els 311 milions d'euros invertits en ensenyament universitari?

P.D: El fet de que no sigui possible consultar la partida econòmica assignada a la casa reial també és com a mínim curiós, i impropi d'una democràcia moderna, des del meu punt de vista, però deixam el tema per un altre dia ..

American History X

2008-04-16T21:42:00.003+02:00

American History X és per jo una pel·lícula de referència. Dirigida per Tony Kaye, explica la història d'una família destruïda per la mort d'el seu pare, d'uns joves sense horitzó que es refugien en la violència i l'extremisme per amagar la seva por.

Quan fa uns dies la vaig veure per enèsima vegada, hem vaig adonar de que el temes centrals no eren tan sols la violència i el racisme, si no que també em va semblar voler transmetre un missatge de condicionament social; mostrar com la nostra actitud està fortament marcada pel nostre entorn. La història d'en Derek és una història de superació, d'aprenentatge, de reinserció en la societat; es fa veure que el sistema judicial no tan sols ha de suposar càstig i funcionar com un element dissuasiu, si no que ha de fer la funció de reeducar als presos i dotar-los d'eines per viure en societat.

El final deixa un regust amarg, i se'n poden fer mil interpretacions. Personalment em sembla una al·legoria fantàstica, una oda a la realitat i un crit valent en contra de l'odi. Demostra com la violència no fa més que generar més odi, i més i més i més. T'animes a rompre la cadena?

"El odio es un lastre, la vida es demasiado corta para estar siempre cabreado"

14 d'abril, dia de la II República

2008-04-16T13:37:00.003+02:00

A l'aula GNU/Linux celebràrem el dilluns passat l'aniversari de la proclamació de la segona república!

Falta res important al pla d'estudis?

2008-04-03T01:35:00.004+02:00

Fa no res comentavem per aqui que feia falta donar una mica d'importància als problemes de concurrència i a la programació distribuida a l'enginyeria tècnica (Grau d'aquí no res). En Ricardo Galli fa una reflexió sobre àmbits de futur de la informàtica que tenen poc pes a l'actual pla d'estudis (al menys de l'enginyeria tècnica):

Ya comenté antes en el blog, pero repito mis recomendaciones sobre qué debería estudiarse en las carreras, o al menos que deberíamos estudiar los informáticos para estar actualizados:

1. Tratamiento masivo de datos. La precisión perderá el valor primordial y absoluto que tiene hoy en día en la informática tradicional. Ganará importancia la capacidad de obtener aproximaciones de inmensa cantidades de datos (los vídeos de Youtube son casi un ejemplo paradimático, por naïve y fácil de entender).
2. Programación distribuida y multiprogramación masiva con modelos como el map-reduce (el map-reduce es heredado de los lenguajes funcionales como el Lisp, seguramente veremos la introducción de modelos más sofisticados de este tipo en casi todos los lenguajes dinámicos).
3. Las base de datos relacionales no serán relativamente tan importantes –como lo son hoy– por sus características relacionales+ACID, otras adquirirán más relevancia: free form, bajas latencias, creación automática de índices de acuerdo a los patrones de consultas, clustering/particionado, distribución y replicación.
4. Los lenguajes dinámicos serán los reyes (Python, Ruby, Perl, incluso el PHP, algunos dicen que el Javascript 2/ECMAScript Edition 4 será competencia dura, aunque también tienen sus discusiones y piden incluso que se pythonise), pero los “exquisitos” usarán lenguajes funcionales específicamente orientados a sistemas concurrentes y distribuidos, como Erlang.

Ya está por hoy. Apago mi bola de cristal.

Totalment d'acord, sobretot amb el tema de programació distribuida(2), les consideracions sobre datamining i bases de dades(3) -m'ha cridat especialment l'atenció la creación automática de índices de acuerdo a los patrones de consultas- i els nous paradigmes de programació(4).

Els problemes de concurrència molen

2008-03-25T19:13:00.002+01:00

Q1) Why did the multithreaded chicken cross the road?
A1) to To other side. get the

Q2) Why did the multithreaded chicken cross the road?
A4) other to side. To the get

En Ricardo té raó; a l'enginyeria tècnica informàtica fa falta una assignatura obligatòria sobre programació paral·lela. No en tenim ni idea, i cada vegada cobra més importància.

Ous de pasqua

2008-03-25T16:18:00.003+01:00

Avui he estat pegant una ullada al codi del nmap, i m'he baixat la darrera versió per a compilar-lo. Els developers ens han deixat una sorpreseta per quan fas el configure (les dates acompanyen :D).

Spam d'Amazon

2008-03-22T22:36:00.004+01:00

Els d'amazon em volen matar d'un disgust. No paren d'enviar-me suggeriments de llibres, i n'hi alguns amb els que encerten el meu estil, però els tres darrers mails m'han deixat fet pols.

Administració de Windows, guies d'enginyeria del software i patrons de disseny? Això és el que creuen que sóc, un tipo de gestió (SCNR, broma interna). De spam d'aquest no en vull!

Col·legis d'informàtics? Així no, gràcies

2008-03-15T17:05:00.004+01:00

A la plana web del Col·legi Oficial d'Enginyers en Informàtica de les Illes Balears ens canten les maravelles d'estar col·legiat, i la necessitat d'un lobby que lluiti pel que ell creu que és l'interés dels titulats universitaris en informàtica.

Duem molts anys perduts deixant que matemàtics, enginyers en telecomunicacions o enginyers tècnics en telemàtica ocupin els llocs de feina i prenguin decisions que de forma natural per la seva formació i característiques han d'assolir els enginyers en informàtica.

S'ha de tenir cara dura per dir una barbaritat d'aquestes i quedar-se tan ample. Queda ben clar que l'únic objectiu d'aquesta gent és que algú que té un títol tengui ventatges inherents sobre aquell que no té un paperot que decori el seu despatx.

I es clar que la nostra formació universitaria ha de tenir per objectiu preparar-nos per a afrontar reptes en el camp de la informàtica, però pels coneixements que ens proporciona la passada per la facultat, no per que ho digui un troç de paper. Si realment l'esforç d'estudiar durant anys serveix la pena, deixau-mos-ho demostrar per nosaltres mateixos, no forçant mesures legals que garantitzin el monopoli d'els que tenen un paperet firmat pel rei.

Tots ho sabem, desgraciadament haver passat per la universitat no garantitza que siguem bons informàtics. Hi ha gent a punt d'acabar la carrera que encara pensa que Compiladors és una assignatura que no serveix de res, i tenc companys que fa temps que treballen i no entenen que els hi aporta com a informàtics l'assignatura de Autòmats i Llenguatges Formals. I es que si la teva màxima ambició és ser un picacodi de .NET, l'universitat no hauria de ser el teu lloc. La carrera hauria de tenir per objectiu formar a científics, no a capital humà per a les empreses de software, però desgraciadament anam en camí contrari. Vet aquí un objectiu que comparteixo amb el col·legi d'enginyers; influir en l'el·laboració dels plans d'estudi, però en el sentit contrari d'el que ells defensen.

Tirem els murs que ens empresonen

2008-03-06T11:34:00.003+01:00

Nacionalisme en vinyetes

2008-03-04T22:15:00.004+01:00

Des de na Mafalda que una tira còmica no amagava tanta sàtira política a un grapat de dibuixets!

Eleccions generals del 2008

2008-03-03T23:54:00.006+01:00

Estic cansat. Acab de veure el segon debat electoral i no m'ha inspirat el més mínim. Tal volta es deu a que és un clar atac frontal cap a la meva concepció de la política plural, més enllà del bipartidisme que tant afavoreix a PP i PSOE. O a lo millor té que veure amb que el projecte socialista no m'il·lusiona abastament. Tot i que en aquests quatre anys s'han fet grans polítiques socials -com la llei de dependència, la igualtat, els matrimonis homosexuals, la memòria històrica, la retirada de les tropes d'Irak- i moltes altres millores en l'aspecte de l'estat de benestar i la democràcia del segle XXI, la seva actitud en altres aspectes ha estat vergonyosa -criminalitzant l'esquerra abertzale, sense respectar l'estatut que va sortir del parlament català, sense despenalitzar l'avortament i fent polítiques fiscals regressives i electoralistes- no em fa anar a votar sense pensar-ho pel senyor Zapatero.

Després de llegir l'editorial d'avui del diari Financial Times, del que el senyor Rajoy tan sols ha citat la part que li ha interesat, puc dir que comparteixo bastant la opinió de la redacció; tenim una dreta que no ha deixat enrere el franquisme per a convertir-se en una dreta europea i moderna, i juga amb la xenofòbia i la por a la recessió econòmica, i una esquerra que no és suficientment valenta i engrescadora.

Amb això que dic no vull desanimar ni desencantar a ningú, ni fer perdre les ganes a qui tengui per objectiu un futur millor. Ans al contrari; si creim que ens mereixem un panorama polític més interessant que aquest, un sistema electoral més just, i una societat millor, el que hem de fer aquest 9 de març és dir alt i clar que apostam pel futur de la manera que trobem més oportuna.

No fa gaire vaig anar a una xerrada a la que vaig sentir una cita molt interessant, que més o manco venia a dir que un clar símptoma de clima revolucionari és que la política és a tots els racons; a les aules, a la coa del forn, a les oficines, a les trobades d'amics, per tot es debat i es genera i comparteix opinió sobre temes que ens afecten a tots .. facem del món un lloc on la política la facin els ciutadans, no les grans fortunes i els partits majoritaris.

Monstres dins l'armari

2008-02-20T23:51:00.002+01:00

The goal of quantum computing is to exploit this strange sort of parallelism that is inherent in the laws of physics as we currently understand them.
The trouble is that, the instant we look at our computer, we “collapse” it like a soufflé— meaning that we see only one of the possible measurement outcomes. To switch metaphors, it’s as if our computer conjures into existence an exponentially-powerful monster, who then scurries into a closet as soon as we switch on the lights. But in that case, why does it even matter that the monster was ever there?

-- The Limits of Quantum Computers, un artícle de Scott Aaronson.

Tornam a la càrrega amb les cites sense sentit (que serveixen d'excusa per recomanar llibres o enllaçar documents interessants :D).

Vot útil

2008-02-16T15:35:00.003+01:00

Trainspotting

2008-02-12T12:08:00.000+01:00

Elige la vida. Elige un empleo. Elige una carrera. Elige una familia. Elige un televisor grande que te cagas. Elige lavadoras, coches, equipos de compact disc y abrelatas eléctricos. Elige buena salud, colesterol bajo y seguro dental. Elige hipoteca a interés fijo. Elige un piso piloto. Elige a tus amigos. Elige ropa deportiva y maletas a juego. Elige pagar a plazos un traje de marca en una amplia gama de putos tejidos. Elige bricolaje y preguntarte quién coño eres los domingos por la mañana. Elige sentarte en el sofá a ver teleconcursos que embotan la mente y aplastan el espíritu mientras llenas tu boca de puta comida basura. Elige pudrirte de viejo cagándote y meándote encima en un asilo miserable, siendo una carga para los niñatos egoístas y hechos polvo que has engendrado para reemplazarte. Elige tu futuro. Elige la vida… ¿pero por qué iba yo a querer hacer algo así? Yo elegí no elegir la vida: elegí otra cosa. ¿Y las razones? No hay razones. ¿Quién necesita razones cuando tienes heroína?

- Monòleg inicial de Trainspotting.

Premis Turing 2007

2008-02-05T18:35:00.000+01:00

Els Turing Awards són uns premis concedits anualment per la ACM a la que és considerada la major contribució de l'any al camp de la informàtica.
Enguany els afortunats han estat Edmund M. Clarke, E. Allen Emerson, i Joseph Sifakis, per la seva contribució al món de la validació formal de programari i maquinari amb el Model Checking. Bàsicament, el sistema consisteix en validar si tots els possibles estats del projecte s'adiuen amb l'especificació del programa/dispositiu, tenint en compte factors temporals i seqüències d'esdeveniments. Enhorabona als premiats!

Òbviament és un tema complex, s'escapa amb molt als meus coneixements. També és un camp que s'està deixant bastant de banda en l'ensenyament de la informàtica (encara que sortadament a la UIB tenim "Autòmats i llenguatges formals", una assignatura que dona molta importància a la validació formal i als límits de la computació), i que és crucial per donar a la ciència computacional el rigor que necessita.

Tot i això, no voldria acabar sense fer un petit apunt sobre la llicència emprada en el programari que implementa la seva recerca. El codi font és el millor contenidor del coneixement, compartir-ho és essencial per a la construcció del futur, i gent tan relacionada amb l'àmbit universitari i de recerca ho hauria de saber.

Antiself

2008-02-04T09:10:00.000+01:00

Atoms are made of smaller particles: electrons, protons and neutrons. The protons and neutrons themselves are made of yet smaller particles called quarks. In addition, corresponding to each of these subatomic particles there exists an antiparticle. Antiparticles have the same mass as their slibing particles but are opposite in their charge and other atributes. For instance, the antiparticle for an electron, called a positron, has a positive charge, the opposite of the carge of the electron. There could be whole antiworlds and antipeople made out of antiparticles. However, when an antiparticle and particle meet, they anihilate each other. So if you meet your antiself, don't shake hands--you would both vanish in a great flash of light!

- Stephen Hawking, al llibre A briefer history of time.

Darrerament estic tirant massa de cites, i copy&pastes d'altres bandes. Entre que no tenc gaire a dir i que estic d'exàmens, això sembla un blog de frases cèlebres mal triades.

No reset, please

2008-02-03T17:57:00.000+01:00

Actually, MINIX 3 and my research generally is **NOT** about microkernels. It is about building highly reliable, self-healing, operating systems. I will consider the job finished when no manufacturer anywhere makes a PC with a reset button.

- Andrew S. Tanenbaum, continuant el debat sobre microkernels.

Evolució del llenguatge: la contribució dels models computacionals

2008-01-28T21:22:00.000+01:00

Demà a les 15:00h el professor Antoni Gomila impartirà una xerrada sobre l'evolució del llenguatge, en el marc del seminari de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos. Serà a l'aula multiusos de l'edifici cientificotècnic, al campus. Podeu trobar un resum del que tractarà, que tradueixo aquí sota.

Durant la darrera dècada s'ha vist créixer la qüestió de l'evolució del llenguatge, emmarcada en l'àrea de la evolució de la ment humana. Ha estat un esforç multidisciplinari, però el modelat computacional emprat per a limitar i simular la dinàmica suposada del procés ha estat crucial. S'han aplicat varis enfocaments formals: teoria de jocs evolutiva, algorismes genètics, multi agents de vida artificial, simulacions connexionistes. A la presentació, introduiré alguns dels temes candents de l'àrea, i ens centrarem en una qüestió en particular: si la evolució del llenguatge ha involucrat la selecció d'un "dispositiu d'adquisició de llenguatge", un mecanisme innat especific per l'aprenentatge del llenguatge. És amb aquesta pregunta que els models computacionals han demostrat major importància: revisaré algunes de les contribucions rellevants en aquest aspecte.

The Farnsworth Parabox

2008-01-28T15:31:00.000+01:00

Acab de veure un dels capítols de Futurama més freak que record, La paracaja de Farnsworth. El fil conductor és una caixa que ha creat el professor, que en realitat és el contenidor d'un univers paral·lel. Hi apareixen temes tan interessants com la superposició quàntica, la paradoxa EPR (quan un alterego dels personatges tira una moneda a l'aire i obté un resultat, a l'univers paral·lel obté el contrari, encara que el moix d'Schrödinger demostràs que les propietats de la mecànica quàntica semblassin impossibles d'extrapolar a l'àmbit macromolecular), la teoria dels universos paral·lels .. en definitiva, que fas unes bones rialles amb un rerefons científic.

Si no heu vist el capítol, l'he trobat amb doblatge llatinoamericà a tu.tv, extremadament recomanat.

Bioinformàtica a la UIB

2008-01-22T22:50:00.000+01:00

He trobat un artícle en clau periodística que explica un poc les recerques que s'estàn fent a la UIB en l'àmbit de la bioinformàtica que m'ha parescut molt interesant.

La bioinformàtica, que és una ciència en expansió que aglutina disciplines matemàtiques i informàtiques pel tractament d'informació biològica, té un gran futur (i present).

Podeu trobar una presentació molt bona d'en Cesc Rosselló (professor de matemàtiques a la UIB, i coordinador del grup de bioinformàtica) sobre comparació de grafs en biologia.

Schrödinger cat

2008-01-21T12:28:00.000+01:00

Macroscopic objects like cats don't behave like microscopic ones such as electrons, tt is laughable to think that something can be both living and dead at the same time. But if the mathematics of quantum theory says that this can happen, why don't we see half-living, half-dead people walking about on the streets? (Graduate students don't count.)

- Decoding the universe, parlant de l'experiment imaginari de Schrödinger. Aquest llibre és una joia ;)

Entropy

2008-01-19T15:53:00.000+01:00

It's a disturbing idea: you are bringing the Earth infinitesimally closer to a state of chaos when you chill down a bottle of beer in your fridge.

De com l'univers s'acosta inexorablement cap a un punt de màxima entropia, a Decoding the universe.

CiU, alçant barreres

2008-01-17T20:17:00.000+01:00

Som demòcrates i liberals, però no volem ni sentir parlar de la lliure circulació de les persones.

Efectes gràfics del KWin de KDE 4.0

2008-01-12T14:46:00.000+01:00

El KWin és el gestor de finestres de KDE. Amb la primera versió de la branca 4.0 s'han incorporat algunes novetats importants a nivell de gràfics (a part de tota la feina feta per portar el codi a Qt4 i les noves llibreries, que no és poca).

Per activar els efectes, clicau amb el botó dret del ratolí sobre la barra superior de la finestra i seleccionau "Configure Window Behavior", després "Desktop Efects" i activau la casella de "Enable Desktop Effects".

Amb les tecles Ctrl + F9 veuràs miniatures de totes les finestres existents a l'escriptori actual, i et permet triar qualsevol d'elles clicant sobre ella. Si empres la combinació Ctrl + F10 veuràs una pre visualització semblant, però amb totes les finestres de tots els escriptoris.

Emprant Ctrl + F8, s'activa el que els desenvolupadors anomenen xarxa d'escriptoris (desktop grid), és a dir, una pre visualització dels escriptoris que et permet mourer-te d'un a l'altre triant-lo amb les tecles numèriques, les de funció, clicant sobre el desitjat, o movent-te amb les tecles de moviment i prement enter (per exemple, si prems la tecla 3 quan estàs veient la previsualització et mouràs fins a l'escriptori 3). Per suposat, si poses a reproduir un video o qualsevol cosa animada, la previsualització és dinàmica i ho veuras en moviment.

També tenim altres efectes, com el zoom (per defecte acostar-se amb Win + =, allunyar-se amb Win + -, i tornar a la posició inicial Win + 0, encara que a jo no em funcionava i ho he hagut de configurar amb altres combinacions), la miniaturització animada de les finestres i molt més.

Trobareu més informació a les release notes de KWin, amb resposta a la pregunta que tothom es deu estar fent .. si tot això ja ho fa el Compiz, per que duplicar la feina?

Salut, i a disfrutar!

KDE 4.0!

2008-01-11T10:57:00.001+01:00

Me sap greu per que avui els vostres lectors de feeds s'ompliran de noticies brosa sobre el llançament de la nova versió de KDE, però no ho he pogut evitar.

La KDE 4.0.0 no és una revolució, si no tan sols el principi. No espereu un producte extremadament refinat i ben acabat, per que pel meu gust sembla encara una beta, però si que posa fonaments al que pot ser l'escriptori del futur. Amb quasi tot el codi portat a Qt4, els efectes gràfics de Plasma, l'ús de imatges SVG, el suport multimèdia de Phonon, la importància que s'ha donat a l'aspecte gràfic (amb Oxygen), les millores al Dolphin (el gestor de fitxers) i a Okular (visor de documents), el nou llançador d'aplicacions (KRunner), KickOff per defecte, i moltes altres millores, fan de KDE 4.0 una gran fita, i un bon inici per a revolucionar el món del programari lliure. Endavant!

P = NP

2008-01-08T21:08:00.000+01:00

Definitivament, P = NP (Python is not Perl).

El rey fa 70 anys

2008-01-05T14:53:00.000+01:00

Tira de Manuel Fontdevila a Publico.

Quin és el nostre paper?

2008-01-04T17:04:00.000+01:00

L'altre dia parlava amb un company sobre el paper de l'individu en problemes de gran magnitud, com ara la contaminació o la política internacional. El seu argument, bastant estès, era que com a persones tenim molt poc pes a l'hora d'aportar el nostre granet d'arena per a solucionar temes importants, com el respecte als drets humans a altres països. Què podem fer com a ciutadans per aturar el canvi climàtic, quan les emissions contaminants més importants són obra de grans empreses dels Estats Units i l'industria China?

Un dels problemes de la globalització econòmica és aquest; els estats deixen de tenir poder, i aquest passa a mans de multinacionals. És l'era de l'oligarquia. Però els consumidors tenim molt a dir en el tema; consumir amb responsabilitat és la millor manera de combatre postures empresarials poc ètiques. Què una empresa X contamina a les seves fàbriques de Mauritania? Doncs quan passem per l'estanteria de la tenda i vegem el seu nom, ens decantarem per un altre producte amb postures més sostenibles.

Es clar que això sembla una idea il·lusa, d'esquerra revolucionària, infantil i utòpica. "Mai faràs que tothom es posi d'acord" .. però almenys ho intentarem, fent difusió de les actituds empresarials reprovables, fent campanya en pro d'un consum responsable. Per què no recomanes als teus familiars i amics el Comerç Just?

El capital no té pàtria

2007-12-27T15:38:00.000+01:00

-Corre perill el capital espanyol a Veneçuela?

-El capital espanyol no existeix. Les grans empreses cotitzen a borsa i només una petita part és espanyola. Telefónica guanyà l'any passat més de set milions, però no es nota ni en el preu del telèfon ni internet. Si crides a Telefónica, et respondran des d'un altre país. Abans hi havia empreses estatals, però el PP les privatitzà i ja no es pot dir que siguin 'espanyoles'.

Juan C. Monedero, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid i col·laborador d'institucions polítiques i acadèmiques de la Veneçuela bolivariana. La resposta és part d'una entrevista molt interessant publicada avui al Diari de Balears.

Per la III República

2007-12-09T22:29:00.000+01:00

A Madrid molts republicans varen aprofitar el dia de la Constitució per reivindicar un estat laic, la llibertat d'expressió, el dret a la autodeterminació i en contra de la monarquia.

La foto és del diari Público, que té uns reportatges fotogràfics genials.

Fer els scripts executables per defecte

2007-12-07T12:06:00.000+01:00

Quan fem un script de bash, o qualsevol altre llenguatge de scripting com Perl o Python, hem de donar-li privilegis d'execució amb un chmod u+x. Avui a Debian Administration ens ensenyen com automatizar-ho emprant emacs o vi.

Making shell scripts executable via editor hooks

A Vision of Students Today

2007-12-03T23:02:00.000+01:00

Ping múltiple amb nmap

2007-12-03T14:50:00.000+01:00

Si voleu veure quines màquines teniu en marxa a un rang determinat de ip's, podeu emprar l'nmap amb la seva opció -sP. Per exemple, per fer un scan de les màquines 1 a 20 feim :

nmap -sP 192.168.2.1-20

24 hores en català

2007-12-01T13:28:00.000+01:00

Des de la blogosfera ens arriba una proposta molt interessant, que ens pot ajudar a fer prendre consciència de la situació de la nostra llengua. En Pep Torro proposa parlar 24 hores tan sols en català, i molts s'hi afegeixen.

Tot i que el ressò mediàtic no ha estat gens important, i serem una minoria els que ens banyarem avui sense canviar de llengua, és un bon principi. No estaria gens malament fer-ho més habitualment, això de parlar català amb qui l'entén, encara que no el parli, així com impulsar als habitants de l'illa que no el coneixen a que l'aprengin.

Coherència horitzontal

2007-11-26T21:51:00.000+01:00

Per a que les assignatures que conformen el pla d'estudis d'una carrera formin un tot de forma adequada i condueixin a una formació completa dels estudiants és necessari que es combinin tres factors bàsics.

En primer lloc i més important, que el pla d'estudis estigui ben definit des d'un principi, i les assignatures que el conformen cobreixin l'ample espectre de coneixements, habilitats i característiques que s'esperen d'un professional de la matèria. Estic parlant de coneixements reals des del punt de vista social, no del mercat. La funció de la universitat -si em permeteu em centraré en l'àmbit científic i d'enginyeries, on la dissertació és més senzilla- ha de ser dotar a l'alumnat dels coneixements que defineixen la matèria, no el que requereix el mercat de treball. Un informàtic ha de conèixer els límits de la computació, els fonaments matemàtics que sustenten la nostra enginyeria, ha d'entendre la base dels distints paradigmes de programació existents, i entendre l'arquitectura bàsica dels processadors, entre moltes altres coses. El que no s'ha d'ensenyar a la universitat (o més ben dit, no s'ha de prioritzar) és a programar aplicacions de gestió hotelera, muntar xarxes LAN, dominar el [posi aquí el llenguatge més popular -abans Visual Basic o Delphi, tal volta ara Java-] o tractar amb analistes i clients, encara que tal volta aquestes coses són les que més ens serviran al món laboral. La universitat esta al servei de la societat, no del capital.

El segon punt que entra en joc és la coherència vertical, és a dir, que l'alumne vagi adquirint els coneixements de forma esglaonada. Per exemple, que si fan falta coneixements específics per a una assignatura de 2º aquests hagin estat coberts a una matèria de primer curs.

I per acabar, i molt important, respectar la coherència horitzontal. És a dir, que les assignatures no es solapin; si ens han ensenyat el que són els multiplexors a Fonaments de Computadors perquè hem de perdre temps a Circuits Digitals explicant el mateix? Tal volta alguns temes si que s'han de tractar a més d'una assignatura, doncs l'enfoc pot ser distint i més complet, però hem d'evitar perdre el temps. Per altra banda també implica relacionar continguts d'assignatures entre ells, i dotar a l'alumne d'una important base teòrica, uns fonaments sobre els que construir i desenvolupar els coneixements que adquirirà a posteriori.

En posts posteriors parlaré del nostre cas en concret, Enginyeria Tècnica en Informàtica a la Universitat de les Illes Balears.

La mano invisible

2007-11-26T17:54:00.000+01:00

La mano invisible. El gobierno del mundo. Joaquín Estefanía. ISBN 84-03-09676-3. Aguilar. 187 pàgines.

Tot i tenir aquest títol tan suggeridor, aquest assaig del que fou director d'El País entre 1988 i 1993 no parla sobre les teories econòmiques d'Adam Smith. Tracta el tema del poder, i com els que dirigeixen el destí del món no són realment els polítics, si no els grans poders fàctics i econòmics que treballen a l'ombra. Grans multinacionals, fons d'inversió, mitjans de comunicació .. són qui realment dictaminen l'agenda política. La globalització que vivim no fa més que restar sobirania al poble per entregar-la al capital, com podem subvertir aquest procés?

Parla dels moviments que reclamen alternatives a la globalització realment existent, la política nord americana, els blogs, les desigualtats econòmiques, el creixement de països en vies de desenvolupament, i moltes més coses íntimament relacionades amb el poder dels mercats. Per acabar com toca, la darrera frase és sublime ..

Porque todo poder genera resistencia.

El Mundo strike back

2007-11-20T09:43:00.000+01:00

Ho he de reconèixer, molts de matins pego una ullada a El Mundo, i es que a la facultat en duen cada dia una quantitat exagerada d'exemplars. Suposo que la seva intenció és adoctrinar al personal, fer-se un nixo de mercat ideològic entre la població universitària. Gràcies a Dau que el jovent d'aquests dies, tot i ser extremadament apartidista i poc participatiu, té una mentalitat progressista amagada darrera aquesta disfressa d'abstenció i passotisme.

A l'edició d'avui ocupa un lloc preferent a portada un suposat estudi que ha realitzat el pamflet dretà sobre la divergència entre diferents versions de llibres de text segons l'autonomia a que van dirigides. En la seva línia alarmista i espanyolista, titulen Las editoriales manipulan los libros de texto a gusto de los nacionalistas i es queden tan amples.

La llei orgànica d'educació determina que Los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55 por ciento de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 65 por ciento para aquéllas que no la tengan, així que és lo més normal del món que els continguts educatius de cada comunitat s'adaptin a les peculiaritats pròpies, històriques, culturals i idiosincràtiques de la zona, sense que això impliqui, com diuen a El Mundo, una abismal fragmentación educativa, un puzzle de libros de texto que no encajan entre sí: conocimientos diferenciados, sentimientos de agravios entre comunidades autònomas, odio hacia lo español, imposibilidad para compartir un mismo sistema escolar y universitario y dificultad para converger dentro de un mismo mercado laboral.

Si aprofitant la diversitat que proporciona l'actual marc legislatiu sobre educació s'adoctrinàs als estudiants, jo seria el primer en denunciar-ho. Si les diferències educatives entre comunitats fossin accentuades i preocupants per a la igualtat de tots els ciutadans de l'estat Espanyol, també seria el primer indignat. Però això de El Mundo no és més que una croada contra tot el sigui diferent, que no s'adapti al cànon estàndard de bon espanyol centralista. Però realment el pensament únic i la uniformitat ideològica que volen importar és més preocupant que augmentar el coneixement de la història pròpia de la teva comunitat.

Aquest artícle s'escandalitza de que [el llibre d'Història de l'editorial catalana La Galera] pide a los alumnos comentar las palabras de Don Juan Carlos cuando dijo que "a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Ara resulta que coneixer la història recent de persecució i minorització de la nostra llengua és un problema. Recordem que les paraules del rei, el poder del qual deriva de la gràcia divina, són inqüestionables, i alimentar l'esperit crític dels estudiants és un perill per a la democràcia actualment existent.

Un altre fet que indigna a els redactors és que a un apartat del llibre d'Història de Santillana (editorial del grup PRISA, com recorden a l'artícle) anomenat ¿Quién tiene autoridad? s'hagi canviat la foto del Rei per una del Tribunal de Justícia de Bilbao a l'edició del País Vasc. Pensava que uns demòcrates com els periodistes d'aquest diari reconeixerien sense dubtar-ho que el poder judicial tenia més autoritat que una figura històrica com el monarca, però sembla que el seu esperit monàrquic té més pes que la seva integritat democràtica.

Senyors de El Mundo, deixau de críticar i posau un poc de seny. Vulgueu o no, la història i cultura dels territoris que conformen l'estat no són uniformes, cada poble té la seva pròpia idiosincràsia, i això no ha d'assustar. La diversitat és enriquidora.

Fenòmens extranys

2007-11-19T20:07:00.000+01:00

Les estadístiques dels blogs solen ser motiu de sorpresa i una gran font de dades curioses però inútils. Quan aquest horabaixa he consultat les estadístiques del blog i he vist que les visites aquesta setmana s'havien quasi duplicat, he al·lucinat. Després m'he topat amb el motiu; 1197 persones han accedit al post del ¿Por qué no te callas? durant aquests set dies.

És més que obvi que per rebre moltes visites no fa falta gaire, amb titulars sensacionalistes i temes més pròpis d'una tertúlia del cor que d'un blog personal sobre informàtica basta.

Aquest fet em porta a reflexionar sobre un grapat de coses. Hem confirmat una vegada més que la gent del PSOE no aposta per polítiques reals d'esquerra. Tot i que no seré jo qui es dediqui a repartir diplomes d'esquerranitat, esta clar que un partit que no fa la més mínima crítica a la monarquia, caiga quien caiga, tot i els recents aconteixements, no és un partit realment progressista.

Per suposat que la sortida de to del rei és alguna cosa que ens pot passar a tothom, però com té els sants collons d'enmarronar d'aquesta manera les relacions exteriors de tot un país per una simple provocació d'Hugo Chavez? No fa falta recordar que no és un líder elegit democràticament, i per tant no representa la voluntat popular dels ciutadans. Com s'atreveix a armar tant d'enrenou i ni tan sols disculpar-se? A voltes oblid que intentar aplicar la lògica i la racionalitat una institució feudal com la monarquia és inservible.

Prou d'agressions feixistes

2007-11-12T23:51:00.000+01:00

Un jove ha mort a mans d'un feixista pel simple fer de protestar contra la xenofòbia. No em cansaré de dir-ho, no crec que hi hagi cap ideologia per la que calgui vessar ni una gota de sang. Aquest dimecres hi ha convocada una manifestació antifeixista a la Plaça de Cort de Ciutat, a les 20h. Vos hi esper a tots.

Público : Una pelea de antifascistas y ultras se cobra un muerto en Madrid

Debats televisius

2007-11-11T15:04:00.000+01:00

Suelo recordar algo que le leí hace años al crítico de televisión del semanario satírico francés Le Canard Enchaîné. Según él –un tipo brillante, acerado, sin pelos en la pluma–, los debates de televisión son “esencialmente imbéciles” porque –escribía– “en televisión, toda exposición argumental que dure más de tres minutos resulta insoportablemente pesada. Pero toda exposición argumental sobre algo mínimamente complejo que dure menos de tres minutos resulta insoportablemente superficial”.

De lo que él deducía que la televisión, sencillamente, no tiene remedio.

De la columna del diari Público de Javier Ortiz.

¿Por qué no te callas?

2007-11-10T18:22:00.000+01:00

Apunt ràpid. En Chávez és un populista i un totalitari en potència, però té una mica de raó al dir que n'Aznar era un feixista. En Zapatero també té raó al recriminar que no es pot caure en la descalificació gratuita. El Rei, per variar, no pinta res.

Font : El Rey se enfrenta a gritos a Chávez en defensa de Aznar: '¿Por qué no te callas?'

Per cert, com es nota que això és un titular de El Inmundo, com sempre grenant cap a casa seva. Qui diu que fos en defensa de n'Aznar? A primera vista sembla més que defensi a Zapatero? Jo, amb aquestes coses de la política de Madrid, em faig un bon embull .. :D

The code cowboy

2007-11-06T21:45:00.000+01:00

The Code Cowboy is a force of nature that cannot be stopped. He or she is almost always a great programmer and can do work two or three times faster than anyone else. The problem is, at least half of that speed comes by cutting corners. The Code Cowboy feels that checking code into source control takes too long, storing configuration data outside of the code itself takes too long, communicating with anyone else takes too long… you get the idea.

The Code Cowboy’s code is a spaghetti code mess, because he or she was working so quickly that the needed refactoring never happened. Chances are, seven pages’ worth of core functionality looks like the “don’t do this” example of a programming textbook, but it magically works. The Code Cowboy definitely does not play well with others. And if you put two Code Cowboys on the same project, it is guaranteed to fail, as they trample on each other’s changes and shoot each other in the foot.

Put a Code Cowboy on a project where hitting the deadline is more important than doing it right, and the code will be done just before deadline every time. The Code Cowboy is really just a loud, boisterous version of The Ninja. While The Ninja executes with surgical precision, The Code Cowboy is a raging bull and will gore anything that gets in the way.

Plagiat de TechRepublic.

No ataqueu la nostra llengua

2007-10-27T13:32:00.000+02:00

Sembla que OrangeTech, una empresa de desenvolupament de programari del Parc Bit, no domés no respecta la nostra llengua, si no que l'ataca, la discrimina i la minoritza. I amb ella, als seus parlants.

Al diari de Balears de dia 25 es publicà la resposta de la citada empresa a un aspirant a un lloc de feina que s'hi adreçà en català. «Lamento mucho que escribas en catalán, es una pena que desperdicies las oportunidades». Gran resposta, si senyor. Denota una falta de respecte i de valors sorprenent al segle XXI.

Una bona opció és enviar-lis un mail (info@orangetech.es) indicant que «Lamentam molt que penseu així del català. És una pena que perdeu clients.»

Vist a can Gabriel Bibiloni.

What you see is ..

2007-10-25T20:28:00.000+02:00

Vist al blog de n'Alfonso.

No puc connectar-me al messenger ni mirar fotologs! OMG!

2007-10-24T22:29:00.001+02:00

Una de les darreres tempestes elèctriques que va castigar la nostra illa de la calma la setmana passada em va deixar sense router. Vaig anar a comprar-ne un de nou i vaig firar un Belkin G+ MIMO (o al manco això posa la capsa amb lletres ben grosses).

D'ençà que el vaig instalar el MSN Messenger no em funcionava bé, però tota la resta rutllava correctament (webs, descarreges directes, ssh, ftp, p2p ..). Cagondena, i tampoc podia obrir fotologs! En front de tal atentat a la meva vida social de jove internauta, m'he vist obligat a investigar una mica el tema, i resultava que hi havia un petit problema amb la configuració per defecte del router.

El MTU és el tamany màxim d'un datagrama a la xarxa. Per defecte, al protocol PPPoE el MTU és 1492 bytes, però al router estava marcat com a 1392. Ha estat canviar-ho a 1492, reiniciar el router, i ha funcionat a la perfecció.

En resum, si d'ençà que has canviat la configuració del router el Messenger i el fotolog no te funcionen, no corris a tirar-te per la finestra, passat a Jabber i revisa el paràmetre MTU de la configuració de la connexió.

OpenMosix, End of Life

2007-10-24T11:46:00.000+02:00

openMosix és una extensió del kernel Linux per a crear un cluster SSI a partir d'una xarxa de màquines amb GNU/Linux.

El principal desenvolupador del projecte, Moshe Bar, ha anunciat que finalitzarà el projecte el Març del 2008. El principal argument que esgrimeix és que el clustering SSI està perdent raó de ser, ara que tenim processadors amb més d'un nucli de baix cost.

Personalment supòs que hi té que veure que el més semblant a una versió per 2.6 sigui una beta pel kernel 2.6.15 del Juny del 2006, però tot i així hem de donar les gràcies a la gent que ha fet possible acostar aquest sistema que combina de manera tan elegant facilitat d'ús amb potència.

Informació addicional :
* OpenMosix FAQ
* Anunci del end of life

Insertar código fuente en un documento Latex

2007-10-23T14:07:00.000+02:00

Si editamos texto con LaTeX y queremos introducir código fuente con un formato aceptable podemos usar el programa lgrind, que nos crea un fichero en formato TeX que podremos añadir a cualquier documento.

lgrind -i -l fichero_fuente > fichero.tex

Y en el documento LaTeX basta que añadamos el paquete lgrind al inicio (\usepackage{lgrind}) y luego, en la región dónde queramos incluirlo

\begin{lgrind}
   \input fichero.tex
\end{lgrind}

El resultado es algo parecido a esto.

Tengo una pregunta para usted

2007-10-19T10:10:00.001+02:00

Ja era hora de que els partits més enllà del bipartidisme imperant tenguessin veu a la televisió pública, encara que sigui d'aquesta manera tan limitada (mitja horeta per cada un).

Desfilada militar? No, gràcies

2007-10-12T21:52:00.000+02:00

Vist a El portal de Belén.

Gràcies a Déu que la dreta cavernícola no ha sortit al carrer (més enllà de grupets de franquistes) a reivindicar el seu espanyolisme. Amb una mica d'optimisme, podem concluir que encara hi ha esperança per a les polítiques territorials federalistes. No, pensar que els patriotes estan deixant la seva idea d'una grande y libre a l'armari és ser un il·lús ..

I el penjat d'ahir segueix erre que erre amb la seva bandereta.

Dia de la raza

2007-10-11T18:57:00.000+02:00

El 12 d'Octubre és el dia de la raça. El penjat del vídeo ens demana a tots els espanyols que demà mostrem el nostre orgull de pertanyer a aquesta nació .. perquè? Doncs no ho diu. Sembla que torna a ser patriotisme irracional.

No em cansaré de dir-ho: patriotism is the last refuge of a scoundrel (Samuel Johnson).

NetBeans 6.0 Beta 1

2007-10-05T20:20:00.000+02:00

NetBeans és un IDE per a Java, Ruby i C/C++, llicenciat sota Common Development and Distribution License, i l'entorn que empram a l'assignatura de Tecnologia de la Programació.

La versió estable actual és la 5.5.1, però la 6.0 està projectada per aquest novembre (roadmap). Per la meva part he instalat la Beta 1, i sembla que funciona bé. La podeu trobar a la plana oficial.

Curs 2007/2008

2007-10-01T20:58:00.000+02:00

En bon 1 d'Octubre hem començat el curs 2007/08 a la UIB. Aquest any, que faig totes les assignatures de segon més les que he suspès de primer (Física i Àlgebra), serà ben dur en tema d'horaris, i presumiblement també en quant a feina necessària per anar aprovant.

I és que començ ben prest, a les 9 del matí, obrint l'Aula GNU/Linux, i sóc per allà (amb les oportunes escapades per anar a classe de les pendents de primer) fins a hora de dinar. Després un descans per omplir la panxa, i normalment de 15:30 fins a les 19:30 o les 21:30h, classe de les assignatures de segon. Gràcies a Dau que sarna con gusto no pica ;)

Per fer qualque americanada i riure una estona, el matí hem preparat una petita novatada pels nouvinguts a Informàtica de Sistemes. Quan han entrat a classe de Fonaments de Computadors han trobat un professor fals (un estudiant de segon) que els ha acollonit, i els hi hem fet fer un examen introductori amb un grapat de preguntes que hauran deixat al més espavilat amb un pam de nas. Per estar preparat al darrer moment ha sortit molt bé!

I als companys de primer, no passeu pena; encara que dura, la nostra carrera és genial, i especialment l'assignatura de Computadors. Ànims!

Els Ciutadans més espanyolistes

2007-09-29T14:47:00.000+02:00

Ciutadans per Catalunya va néixer com un partit que deixava de banda la dialèctica nacionalista, que oblidava les fronteres i es centrava en les persones. Desgraciadament, tot d'una se'ls hi va veure el llautó de centralistes, però cada dia es lleven més l'antifaç.

Ara han convocat una manifestació en contra de la crema de fotos dels Reis. Per que creuen que les formes no són les correctes, i que és pot fer renou i incentivar el debat republicà sense prendre foc a res? No! Per que ells defensen una submissió i una pleitesia absoluta cap als símbols de l'estat espanyol i la seva unitat; el rei i la bandera.

Fonts: Ciutadans convoca una manifestación de protesta por la quema de fotos de los Reyes

Qüestió de prioritats

2007-09-27T20:08:00.000+02:00

Darrerament estan en boca de tots les darreres mesures econòmiques del govern Zapatero, en especial l'ajuda pel lloguer per joves i no tant joves. Segons la ministra, el pla d'habitatge consisteix en una desgravació fiscal de lloguer per a totes les persones amb una renta inferior a 24.000 €, i una ajuda directa destinada a joves ocupats amb una renta inferior a 22.000 €.

Els que saben d'economia diuen que el més probable és que la ajuda directa comporti una pujada del preus dels pisos, que repercutiran negativament en la situació d'altres col·lectius amb problemes d'accés a un habitatge just (jubilats, mileuristes ..). És a dir, és una mesura inflacionista que influirà negativament en l'ajustament de preus. Val a dir que jo sóc partidari d'intervenció estatal en casos com el de l'habitatge, però una intervenció seriosa i beneficiosa per a tothom. En canvi, totes les opinions que he sentit sobre la desgravació fiscal són positives, així que benvinguda sigui.

El que m'impacta més és que es parli d'electoralisme. Hi ha qui diu que aquesta mesura és una manera de comprar vots, de gastar doblers sense sentit. Oi tant que és un forat important de doblers, exactament 784 milions d'euros. Però també gastarem 10.795 milions d'euros en la compra de 87 bombarders Eurofighter, i no he sentit a ningú queixar-se d'aquest forat als pressuposts de l'estat, a part dels rojillos de sempre, Ignacio Escolar i Javier Ortiz. Que en farem, qüestió de prioritats.

Neix Público!

2007-09-27T03:43:00.000+02:00

Avui ha sortit a la venda el primer exemplar de Público, un diari dirigit a un públic jove i d'esquerres. Esperem que sigui més independent que El Pais, que sembla el departament de màrqueting de PRISA, i que sàpiga connectar amb un jovent ansiós de progrés. No ens defraudeu!

Programari Lliure i productivitat

2007-09-20T17:13:00.000+02:00

Aquest matí s'han inaugurat les jornades de l'Associació Espanyola de Professors Universitaris de Matemàtiques per a l'Economia i l'Empresa, amb la conferència Crecimiento y conocimiento en la economía española, dictada pel doctor Emilio Ontiveros.

Principalment, la tesis defensada era que l'economia Espanyola ha crescut i creix adequadament en volum total (PIB), però té una productivitat que deixa molt que desitjar, i dista del nostre paper com a vuitena economia mundial. Les solucions, a grosso modo, que proposava el senyor Ontiveros, consistien en major formació del capital humà, des-burocratització de les traves administratives pels emprenedors, així com una major relació universitat-empresa. En l'apartat de formació ha posat especial interès en l'ús i el negoci de les TIC, així com l'eliminació de la fractura digital i la inversió privada en noves tecnologies.

Òbviament, una inversió d'aquest tipus suposa formar a molts treballadors, i per això s'ha d'emprar molt de programari. Si per abastir el mercat de software seguim el model tradicional de programari privatiu i continuam emprant eines de grans corporacions nord-americanes, un gran volum de capital s'escaparà de les nostres mans i anirà a parar a Silicon Valley. Si en canvi l'economia Espanyola aposta pel programari lliure, tot allò que s'inverteixi en programari i serveis relacionats podrà ser proporcionat per la (futura) industria local del software, reinvertint-se en l'economia local i generant una major riquesa. És a dir, ens estalviam doblers, i a més els que invertim es traduiran en un millor ús de les TIC i una millora per a l'economia Espanyola, que obrirà nous mercats insospitables des del caduc model de programari privatiu.

Declaración cívica republicana de rebeldía a la corona

2007-09-19T21:10:00.001+02:00

Electoralisme socialista

2007-09-19T19:08:00.000+02:00

Vist al blog d'Escolar, dibuixat per Manel Fontdevila.

L'estiu s'acaba ..

2007-09-12T22:56:00.000+02:00

Idó si, tot indica que la bona vida s'ha acabat! Estem just en època d'exàmens de setembre, i demà em toca examinar-me de Matemàtica Discreta a la UIB.

Ja ha passat un any sencer d'ençà que va començar la meva aventura universitària, i n'estic molt content. Se m'oblidava comentar que enguany seré administrador de l'Aula GNU/Linux de la facultat, junt amb el gran Antoni Villalonga (Friki)!

Canviant de tema, a la meva universitat la matrícula a partir del segon any es fa de forma individual, l'anomenada automatrícula. En haver passat per tot el procés ja explicaré com m'ha anat el tema ;)

Salut a tothom, i perdonau per la falta d'activitat i serietat que s'ha apoderat d'aquest blog els darrers mesos.

Amb presidents com aquests ...

2007-09-02T15:54:00.000+02:00

A El Mundo El Dia d'avui hi ha una entrevista a Toni Fuster, actual president de les Noves Generacions del PP Balear. Val la pena llegir-ho, per que fa vergonya la quantitat de barbaritats que diu. Un exemple:

–¿Qué opina de la entrada de ERC en las instituciones de Baleares?

–Es el síntoma claro y evidente de la deriva catalanista de este Govern. ERC es un partido que defiende los intereses de Cataluña, no de Baleares. Es como si el PSOE pactara aquí con el Partido Andalucista o con el Bloque Nacionalista Galego (BNG).

Amb presidents que fan demagògia d'aquest nivell, qui vol enemics? Aquests conservadors espanyolistes s'enfonsen tot sols, no han aprés res de la darrera derrota electoral i segueixen amb la seva deriva cap a l'extrema dreta i el nacionalisme més ranci. Si això continua així a les generals no guanyaran ni 3 diputats.

[KDE 4.0] Llançament retardat!

2007-09-01T19:22:00.000+02:00

Editat : S'han tornat a revisar les dates i la cosa queda així :

October, 2nd: KDE 4.0 Beta 3
October, 19th: Total Release Freeze, only critical bugfixes are allowed to get in. If in doubt, ask the release coordinator.
October, 30th: KDE 4.0 Release Candidate 1
November, 14th: KDE 4.0 Release Candidate 2
December, 11th: KDE 4.0

La data oficial de llançament de la versió 4.0 de l'escriptori KDE ha estat retardada, del 23 d'Octubre al 20 5 de Desembre.

S'ha anunciat a la llista kde-devel, amb aquest mail. La decisió s'ha de respectar, projectes com KDE i Debian segueixen la filosofia de alliberar quan tenen les coses fetes, i els hi ha funcionat molt bé fins ara.

A més, serà un gran regal de nadal ;)

Recuperar datos perdidos con Foremost y GNU/Linux

2007-08-30T14:36:00.000+02:00

Estamos a pocos días de las fechas de examenes/entregas de Septiembre, y una amiga que no conoce el significado de la palabra backup tenia problemas con su reproductor de MP3, dónde guardaba todos sus trabajos de la universidad. En su portátil con Windows XP no podía acceder a los datos, y a veces no se le montaba el dispositivo, o incluso le daba un error de "No es una aplicación win32 válida" al intentar abrir el directorio en cuestión.

Lo primero que he hecho ha sido conectar el MP3 a mi pc, y mirar que dice el dmesg :

usb 2-3: configuration #1 chosen from 1 choice
scsi6 : SCSI emulation for USB Mass Storage devices
usb-storage: device found at 2
usb-storage: waiting for device to settle before scanning
usb-storage: device scan complete
scsi 6:0:0:0: Direct-Access     Packard  Portable Player  0100 PQ: 0 ANSI: 4
sd 6:0:0:0: [sdb] 488064 2048-byte hardware sectors (1000 MB)
sd 6:0:0:0: [sdb] Write Protect is off
sd 6:0:0:0: [sdb] Mode Sense: 3e 00 00 00
sd 6:0:0:0: [sdb] Assuming drive cache: write through
sd 6:0:0:0: [sdb] 488064 2048-byte hardware sectors (1000 MB)
sd 6:0:0:0: [sdb] Write Protect is off
sd 6:0:0:0: [sdb] Mode Sense: 3e 00 00 00
sd 6:0:0:0: [sdb] Assuming drive cache: write through
 sdb: sdb1
sd 6:0:0:0: [sdb] Attached SCSI removable disk

Parece que esta bien, ningún problema aparente. Deduzco que el sistema de ficheros FAT esta en buenas condiciones, debe haber perdido alguna información por desconectarlo a las malas, o algún problema de corrupción de los ficheros. Intentemos copiar los ficheros :

servomac@amd64:/media/PACKARDBELL/uib$ cp -r * ~/datos
cp: s’està llegint «des. psicomotor/mes_consells portafoli.doc»: Error d'Entrada/Sortida
cp: s’està llegint «des. psicomotor/Plafó.doc»: Error d'Entrada/Sortida
cp: s’està llegint «des. psicomotor/portafoli.pdf»: Error d'Entrada/Sortida
cp: s’està llegint «des. psicomotor/Practiques_grup_4.doc»: Error d'Entrada/Sortida
cp: s’està llegint «des. psicomotor/SETMANA_CULTURal_2007 son sardina.doc»: Error d'Entrada/Sortida
cp: ha fallat stat() sobre «des. psicomotor/pràctica 5»: Error d'Entrada/Sortida
cp: ha fallat stat() sobre «des. psicomotor/pràctica 4»: Error d'Entrada/Sortida
cp: ha fallat stat() sobre «des. psicomotor/pràctica 3»: Error d'Entrada/Sortida

Vaya, estoy cansado de ver errores de estos. Parece que no va a ser tan fácil como abrirlo con una distro de GNU/Linux. Copiaremos el pendrive entero con dd :

servomac@amd64:~$ sudo dd if=/dev/sdb1 of=/home/servomac/info.dd
1952008+0 registres llegits
1952008+0 registres escrits
999428096 octets (999 MB) copiats, 1184,9 segons, 843 kB/s

Ahora usaremos Foremost, una aplicación de informática forense pensada para recuperar ficheros borrados en GNU/Linux que puede con todo. En nuestro caso, nos interesa recuperar ficheros .doc, así que usaremos los siguientes parámetros :

sudo foremost -v -t doc -i info.dd

Esto nos creará un directorio output, con un subdirectorio llamado doc, dónde encontraremos todos los ficheros que ha sido capaz de recuperar. Obviamente soporta muchos otros tipos de fichero, como jpg, y tiene otras opciones que podreis descubrir con un simple man foremost.

Espero que os sea útil, en el caso de mi amiga creo que la ha salvado de un suspenso en septiembre. Pero sobretodo .. usad COPIAS DE SEGURIDAD!! Y un sistema operativo libre y técnicamente competente, como GNU/Linux!!

Nintendo matará a tu hijo!

2007-08-26T20:48:00.000+02:00

Relacionada : Creacionistes, deixau als infants tranquils

Política lingüística al comerç

2007-08-18T13:12:00.000+02:00

Acab d'assabentar-me de l'existència de la Llei de Comerç, que obliga a tots els establiments amb tres o més empleats a que n'hi hagi com a mínim un capaç d'atendre als clients en Català.

Si sabem això i tenim un poc de consciència cultural i lingüística, podem fer un mínim esforç per deixar de girar la llengua a la primera de canvi, fins i tot abans de saber en que parla el nostre interlocutor.

El Català no es mor, l'enterram a hòsties.

Cort crearà consells de barri

2007-08-17T17:27:00.000+02:00

El reglament de participació ciutadana vigent, aprovat el 2004 pel govern popular de l'Ajuntament de Palma, divideix Ciutat en 5 districtes que tenen per objectiu dinamitzar la participació ciutadana i dels moviments socials de les barriades. Òbviament, una ciutat com Palma, formada per 86 barris, no es pot descentralitzar fàcilment amb 5 grans districtes que apleguen una vintena de barris cada un. Això dels districtes era una simple formalitat per part del Partit Popular, que sempre ha demostrat i dit obertament que no creu en la participació ciutadana més enllà del vot.

L'actual executiu de Cort, format per PSIB, Bloc i UM, que si que té com a espina dorsal del seu acord de govern la dinamització de les barriades i la vida social de ciutat, ha decidit remodelar el reglament de participació ciutadana per afegir als 5 districtes ja existents aproximadament 50 consells de barri, amb l'objectiu de decidir i informar a Cort dels problemes reals dels barris. Estaran formats per moviments socials, agrupacions veïnals i responsabilitats polítiques. L'avantprojecte encara no està llest, però la idea sembla ser presentar-lo a principis del 2008 per que entri en vigor el Març-Abril.

Tot i que com dèiem al principi Palma té 86 barris, s'han ajuntat determinats barris que per proximitat veïnal i física poden tenir els mateixos problemes i representants, com ara Cort i la Seu.

Falta veure quin paper li toca al meu barri, Son Sardina. Personalment, d'ençà que vaig conèixer la figura d'Entitat Local Menor sempre he estat partidari d'aquesta, però sembla que l'únic partit que la duia al seu programa per Son Sardina era el Bloc, que amb la seva batacada espectacular als darrers comicis no està en bona posició per exigir res. Ja veurem com funciona aquesta mesura de revitalització de la participació ciutadana per part de Cort!

Font : Diari de Balears

Xina i la falta d'escrupols

2007-08-16T03:45:00.000+02:00

China ya supera a EE.UU. como país más contaminante

12 angry men

2007-08-13T13:12:00.000+02:00

No es fácil desprenderse de los prejuicios personales en estos casos. Por una u otra razón los prejuicios siempre ofuscan la verdad.

Copyleft en el Libro de buen amor

2007-08-10T14:23:00.000+02:00

El Libro de buen amor es una obra de Juan Ruiz, Arcipreste de Hita, que data del 1330, y es una de las obras más representativas del Mester de Clerecía.

¿Que hace una anotación sobre literatura medieval en un blog personal de tecnología? Pues leyendo la wikipedia he visto que en la parte final del libro, en la que el autor explica como debe entenderse su libro, hay toda una declaración del copyleft tal y como hoy lo conocemos:

Cualquier hombre que lo oiga, si bien trovar supiese
puede aquí añadir más, y enmendar si quisiese,
ande de mano en mano a cualquiera que lo pidiese,
como pelota [lanzada] a las chicas tómelo quien pudiese.
Pues es de buen amor, prestadlo de buen grado,
haced honor a su nombre y no dudéis en pasarlo a otros,
no lo deis por dinero, vendido ni alquilado,
porque no tiene gusto ni gracia, ni [hay] buen amor comprado.

Y es que antes todo era así, la libre circulación de la cultura era la norma, no la excepción (aunque tecnicamente era inviable). Ahora que tenemos la capacidad técnica de compartir, ¿por que no recuperamos el espíritu?

Primer món?

2007-08-07T20:20:00.000+02:00

Recordau el segrest de la revista El Jueves per fer un poc de catxondeo amb la família Reial? Doncs sembla que estem a la mateixa altura que el Marroc, que ha segrestat un seminari per faltar al respecte al rei.

Vacances de les bones

2007-07-30T00:54:00.000+02:00

Just ara acab de tornar de passar uns dies a Barcelona, a visitar el meu col·lega Fucker. Demà al mati vaig cap a la Colònia de Sant Jordi a passar una setmana d'acampada. Encara queda estiu abans de començar a estudiar per Setembre, disfrutau! :)

L'engany dels 2500 euros

2007-07-24T16:18:00.000+02:00

Al darrer debat sobre l'estat de la nació (que per cert, a quina nació es refereixen? Espanya no era un estat plurinacional? Aquesta democràcia m'embulla ..) un dels anuncis del president del govern, el senyor Zapatero, va ser la creació d'una ajuda destinada a totes les famílies que tenguin un fill de 2500 €.

En economia es distingeix entre dues classes d'imposts: els progressius, que són els que carregen un percentatge menor de la seva renda a les persones amb menys ingressos i que demanen més als que més cotitzen, actuant com a una mesura de redistribució de la renda, i els regressius, que demanen el mateix a tothom sense tenir en compte el capital del ciutadà que el paga, resultant en que els més afavorits paguen un percentatge irrisori dels seus ingressos i els que tenen menys recursos han de fer un esforç important per complir amb les seves obligacions fiscals. Tot això, a grans traces i per explicar-ho així com ho entenc; es probable que un economista al·lucinàs de la meva imprecisió i les barbaritats que dic.

Doncs, com veieu, la mesura del govern ZP és totalment regressiva. Realment necessita algú amb una nòmina de més de 4 xifres 2500€ per a mantenir als seus fills, que gaudiran de totes les comoditats i oportunitats que els doblers pugin comprar? I a una família a la que li costa arribar a final de mes, li basta aquesta ajuda simbòlica per a treure endavant els fills sense pressions econòmiques importants?

El fet d'incitar la natalitat amb ajudes econòmiques ja és fins i tot discutible, però no em fic en aquest terreny. Simplement deman que un partit que s'autodenomina socialista no prengui aquestes mesures electoralistes i pròpies d'un executiu populista i dretà. Donau més a qui més o necessita, doncs tan sols així es pot començar a millorar la igualtat d'oportunitats.

Creacionistes, deixau als infants tranquils

2007-07-20T12:21:00.000+02:00

Això és el que passa quan mescles irracionalitat, fanatisme i LSD al colacao.

Vist a Escolar.

Introducció a la programació gràfica amb PyQT4

2007-07-13T19:01:00.000+02:00

Python és un llenguatge de programació interpretat i multi paradigma. Les QT són unes llibreries gràfiques multiplataforma, que sustenten projectes tan importants com l'escriptori KDE. De la unió de dues grans eines, sorgeix el PyQT, un port d'aquestes llibreries per Python. Aquesta és una petita introducció per a començar a desenvolupar aplicacions gràfiques en un temps record, i com a tot bon article introductori, programarem un Hola món!

Per a dissenyar l'entorn gràfic emprarem el QT4 Designer, un programa que ens permet crear la UI a base de ratolí. En el nostre cas, simplement crearem un widget, i li afegirem un label per a mostrar el text i un botó.

Guardam i ens crea un fitxer anomenat file.ui, que simplement és un fitxer de text amb la descripció formal de l'entorn gràfic. Afortunadament, disposam d'eines com pyuic4, que ens permet generar el codi de PyQT4 que faria falta per crear determinada aplicació gràfica a partir del fitxer .ui.

pyuic4 tuto.ui > tuto_ui.py
Ara arriba el moment de començar a picar un poc de codi. Cream i editam el fitxer tuto.py

import sys
from PyQt4 import QtCore, QtGui
from tuto_ui import Ui_Form

class Tuto(QtGui.QMainWindow):
       def __init__(self, parent=None):
              QtGui.QWidget.__init__(self, parent)
              self.ui = Ui_Form()
              self.ui.setupUi(self)

if __name__ == "__main__":
       app = QtGui.QApplication(sys.argv)
       finestra = Tuto()
       finestra.show()
       sys.exit(app.exec_())

I ara ho executam amb python tuto.py. WTF? Ens mostra l'entorn, però quan premem el botó no ens saluda, que era l'objectiu inicial de l'aplicació! Fora nirvis, si no funciona es per que encara no ho hem definit. Aquest codi simplement és l'estandar per a fer funcionar una aplicació.

Per fer una cosa d'aquestes hem d'introduir el concepte de signal, un mecanisme de QT per a relacionar widgets entre si. L'objectiu es que, donat cert esdeveniment (en aquest cas que es premi el botó) el programa reaccioni correctament (nosaltres volem mostrar un missatge). Això es defineix com

QtCore.QObject.connect(self.ui.pushButton,QtCore.SIGNAL("clicked()"),self.sayHello)
On sayHello és un mètode que hem definit nosaltres que s'encarrega de mostrar el text. Aquesta línia s'ha d'afegir a la funció __init__ de la classe Tuto. La funció sayHello quedaria com

def sayHello(self):
    self.ui.label.setText("Hola nena!")

I el codi resultant és

 import sys
from PyQt4 import QtCore, QtGui
from tuto_ui import Ui_Form

class Tuto(QtGui.QMainWindow):
   def __init__(self, parent=None):
       QtGui.QWidget.__init__(self, parent)
       self.ui = Ui_Form()
       self.ui.setupUi(self)
      QtCore.QObject.connect(self.ui.pushButton, \*
QtCore.SIGNAL("clicked()"),self.sayHello)

    def sayHello(self):
         self.ui.label.setText("Hola nena!")

if __name__ == "__main__":
   app = QtGui.QApplication(sys.argv)
   finestra = Tuto()
   finestra.show()
   sys.exit(app.exec_())

Què aprofiti!

[*] Perdonau, però pel format del blog he hagut de partir la línia en dos. Obviament vosaltres ho heu d'escriure tot seguit, i sense el \*.

Cabeza de turco

2007-07-07T19:31:00.000+02:00

Cabeza de turco. Günter Wallraff. ISBN 84-339-6644-8. Compactos Anagrama. 235 pàgines.

Això no és un conte de princeses. No se'ns conta una història fictícia, amb personatges imaginaris i situacions estrambòtiques; l'autor es capbussa al món del proletariat estranger de l'Alemanya Occidental de la postguerra. Sota la pell d'Ali, el personatge que adopta l'autor en la seva recerca periodística, tocam de mans l'explotació laboral i la segregació social en el seu màxim esplendor. Ens relata la feina a les factories de Thyssen, l'estafa de la subcontractació, el perill dels treballadors a les antigues centrals nuclears, l'experimentació de les farmacèutiques .. dos anys d'investigació que reflexen racisme, capitalisme inhumà, sobreexplotació i misèria.

Un llibre que convida a la reflexió, un relat humà que no deixa indiferent a ningú.

Cómo nos venden la moto

2007-07-05T16:04:00.000+02:00

Cómo nos venden la moto. Información, poder y concentración de medios. Noam Chomsky i Ignacio Ramonet. ISBN 84-7426-245-3. Icaria, Más Madera. 92 pàgines

Comença l'estiu, i amb ell la temporada de lectura. Aquest assaig del fantàstic Noam Chomsky i Ignacio Ramonet (director de Le monde diplomatique) és una visita al món de la manipulació mediàtica i del control de masses.

L'estructura es dividida en dues parts; inicialment, Chomsky ens mostra la importancia de la propaganda per a mantenir a l'electorat i als consumidors controlats, i fa un analisis de la idea de democràcia de qui controla el capital. Per la seva banda, Ignacio Ramonet ens ilustra com ens persuadeixen els mitjans i com actua el control social.

Un llibre curt i amè, que sense alarmismes, a base de raonaments i exemples, alerta sobre una indesitjable deriva orweliana de la democràcia.

De principis i finals

2007-06-28T20:32:00.000+02:00

Acab de tornar de fer el meu darrer exàmen de Juny, de Circuits Digitals, i la sensació no pot ser més satisfactària. El balanç del primer any a la UIB és més que positiu; he conegut a grans companys, he aprés moltísimes coses i he passat grans moments.

Sens dubte el que deixa més bon sabor de boca a priori és la sensació d'haver aprovat una assignatura, l'alliberament que sents al teu interior, però amb el temps te n'adones que les hores de classe han servit molt més que per veure un aprovat al teu expedient; t'han donat eines per a creixer com a estudiant i com a persona, per ser més independent, per desenvolupar-te amb més soltura en un hipotètic lloc de feina, i en el món en general. Has consolidat una base tècnica pel futur, que és una porta oberta a l'infinit.

Aquest estiu em queda molta feina per fer, perque em queden un grapat d'assignatures, però més enllà del currículum tenc una sensació de benestar general inmillorable. La universitat és un lloc on, amb una mica de sort, coneixements i relacions humanes es fusionen en una simbiosis quasi perfecta, que et convida a gaudir. A tots els que m'heu acompanyat aquests 2 quadrimestres, moltes gràcies, molta sort, i ens veim aquest estiu, per Setembre i l'any que vé!! Disfrutau d'un estiu encara més interessant que aquest magnífic curs!

Orwells

2007-06-17T12:28:00.001+02:00

Perdonau que aquest blog estigi tan poc actiu i tiri del recurs fàcil de penjar quatre fotos, però es que tenim els exàmens a sobre. Molta sort a tothom!

El malo maloso

2007-06-14T12:35:00.000+02:00

En Zaikar envia aquest afegit al post de herois i informàtica. Real com la vida mateixa .. :D

Heroes and computing

2007-06-14T01:47:00.000+02:00

Els herois i els seus homòlegs del món dels bits!

Els mossos d'escuadra, o a la salvatge repressió

2007-06-13T20:50:00.000+02:00

Les darreres setmanes s'està parlant molt dels mossos d'esquadra i dels seus mètodes.

Una companya m'ha passat unes fotografies presses a la manifestació de Barcelona anti-globalització en resposta a la cimera del G8, on podeu veure com clarament acorralen als manifestants, i l'excesiu desplegament policial.

Perdonau per la mala qualitat de les fotografies, però les paraules de la meva companya em varen esgarrifar i en volia fer menció.

Vinyeta G8

2007-06-10T14:17:00.001+02:00

Refactoritzacions básiques

2007-06-10T02:26:00.000+02:00

A l'apunt anterior presentava una simple funció pensada per a escriure per pantalla emprant GLUT, que estava desenvolupant per fer una petita aplicació que crei gràfiques a partir d'un fitxer de dades.

He observat que la font que faig servir empra lletres que no tenen amplada fixa, si no que determinades lletres (com la 'i' o la 'r') ocupaven menys espai que d'altres (com la 'm'), i les paraules queden bastant poc organitzades. Abans dels canvis :

Després de fer-hi una mica de feina (trobareu el codi a /code/display_text.c) queda així:

Comentaris? Simplement reafirmar que en temps d'examens entren ganes de picar codi.