Eleccions generals del 2008

Estic cansat. Acab de veure el segon debat electoral i no m'ha inspirat el més mínim. Tal volta es deu a que és un clar atac frontal cap a la meva concepció de la política plural, més enllà del bipartidisme que tant afavoreix a PP i PSOE. O a lo millor té que veure amb que el projecte socialista no m'il·lusiona abastament. Tot i que en aquests quatre anys s'han fet grans polítiques socials -com la llei de dependència, la igualtat, els matrimonis homosexuals, la memòria històrica, la retirada de les tropes d'Irak- i moltes altres millores en l'aspecte de l'estat de benestar i la democràcia del segle XXI, la seva actitud en altres aspectes ha estat vergonyosa -criminalitzant l'esquerra abertzale, sense respectar l'estatut que va sortir del parlament català, sense despenalitzar l'avortament i fent polítiques fiscals regressives i electoralistes- no em fa anar a votar sense pensar-ho pel senyor Zapatero.

Després de llegir l'editorial d'avui del diari Financial Times, del que el senyor Rajoy tan sols ha citat la part que li ha interesat, puc dir que comparteixo bastant la opinió de la redacció; tenim una dreta que no ha deixat enrere el franquisme per a convertir-se en una dreta europea i moderna, i juga amb la xenofòbia i la por a la recessió econòmica, i una esquerra que no és suficientment valenta i engrescadora.

Amb això que dic no vull desanimar ni desencantar a ningú, ni fer perdre les ganes a qui tengui per objectiu un futur millor. Ans al contrari; si creim que ens mereixem un panorama polític més interessant que aquest, un sistema electoral més just, i una societat millor, el que hem de fer aquest 9 de març és dir alt i clar que apostam pel futur de la manera que trobem més oportuna.

No fa gaire vaig anar a una xerrada a la que vaig sentir una cita molt interessant, que més o manco venia a dir que un clar símptoma de clima revolucionari és que la política és a tots els racons; a les aules, a la coa del forn, a les oficines, a les trobades d'amics, per tot es debat i es genera i comparteix opinió sobre temes que ens afecten a tots .. facem del món un lloc on la política la facin els ciutadans, no les grans fortunes i els partits majoritaris.