A arreglar el món, que ja toca
En Jordi (aka worm) planteja un tema interessant al blog dels estudiants d'informàtica; la passivitat de l'alumnat de la UIB davant les eleccions al nou rector. I es que a les dues voltes de votacions la participació dels alumnes no va passar del 15%, una xifra de rialles.
A l'article sembla que senyala com a causant de l'absentisme a les urnes el repartiment desigual i desproporcionat del poder d'elecció entre diferents sectors de la universitat, del que ja he parlat a altres apunts. Com que coincideixo bastant amb ell en que això és un fet bastant preocupant per la nostra salud democràtica i que té molt que veure amb la falta de participació, tot i que no penso que sigui l'únic (els comentaris "a mi no m'afecta gens qui és el rector" o "el meu vot no canviarà res" es sentien a desenes aquests dies), m'agradaria posar solució a la situació.
M'agradaria fer un grapat de preguntes obertes. El sistema d'elecció del rector actual va ser definit el 26 de setembre del 2006 pel Consell de Govern, i la polèmica radica a l'article 2, que parla sobre la ponderació de vots. El principal és saber unes eleccions on el vot d'un doctor equival al vot de 60 alumnes són justes i desitjables. Suposo que la idea és donar el control de la universitat als doctors, però el meu dubte principal és .. realment és lícit i desitjable? Per altra banda, és útil plantejar el debat del tema o els que controlen aquest tema estan tan allunyats de la realitat de la universitat que si obrim la veda de la opinió no canviarà absolutament res? Si tenim possibilitats, que podem fer per a canviar-ho? I el més important, si hi ha tan poca participació estudiantil, creis de veritat que podrem impulsar una regeneració democràtica a l'àmbit universitari? Perquè no ens enganem, les llibertats es guanyen amb la lluita, no venen soles, i jo no veig moltes ganes de defensar els seus drets entre els estudiants ...
