El Mundo strike back

Ho he de reconèixer, molts de matins pego una ullada a El Mundo, i es que a la facultat en duen cada dia una quantitat exagerada d'exemplars. Suposo que la seva intenció és adoctrinar al personal, fer-se un nixo de mercat ideològic entre la població universitària. Gràcies a Dau que el jovent d'aquests dies, tot i ser extremadament apartidista i poc participatiu, té una mentalitat progressista amagada darrera aquesta disfressa d'abstenció i passotisme.

A l'edició d'avui ocupa un lloc preferent a portada un suposat estudi que ha realitzat el pamflet dretà sobre la divergència entre diferents versions de llibres de text segons l'autonomia a que van dirigides. En la seva línia alarmista i espanyolista, titulen Las editoriales manipulan los libros de texto a gusto de los nacionalistas i es queden tan amples.

La llei orgànica d'educació determina que Los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55 por ciento de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas que tengan lengua cooficial y el 65 por ciento para aquéllas que no la tengan, així que és lo més normal del món que els continguts educatius de cada comunitat s'adaptin a les peculiaritats pròpies, històriques, culturals i idiosincràtiques de la zona, sense que això impliqui, com diuen a El Mundo, una abismal fragmentación educativa, un puzzle de libros de texto que no encajan entre sí: conocimientos diferenciados, sentimientos de agravios entre comunidades autònomas, odio hacia lo español, imposibilidad para compartir un mismo sistema escolar y universitario y dificultad para converger dentro de un mismo mercado laboral.

Si aprofitant la diversitat que proporciona l'actual marc legislatiu sobre educació s'adoctrinàs als estudiants, jo seria el primer en denunciar-ho. Si les diferències educatives entre comunitats fossin accentuades i preocupants per a la igualtat de tots els ciutadans de l'estat Espanyol, també seria el primer indignat. Però això de El Mundo no és més que una croada contra tot el sigui diferent, que no s'adapti al cànon estàndard de bon espanyol centralista. Però realment el pensament únic i la uniformitat ideològica que volen importar és més preocupant que augmentar el coneixement de la història pròpia de la teva comunitat.

Aquest artícle s'escandalitza de que [el llibre d'Història de l'editorial catalana La Galera] pide a los alumnos comentar las palabras de Don Juan Carlos cuando dijo que "a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Ara resulta que coneixer la història recent de persecució i minorització de la nostra llengua és un problema. Recordem que les paraules del rei, el poder del qual deriva de la gràcia divina, són inqüestionables, i alimentar l'esperit crític dels estudiants és un perill per a la democràcia actualment existent.

Un altre fet que indigna a els redactors és que a un apartat del llibre d'Història de Santillana (editorial del grup PRISA, com recorden a l'artícle) anomenat ¿Quién tiene autoridad? s'hagi canviat la foto del Rei per una del Tribunal de Justícia de Bilbao a l'edició del País Vasc. Pensava que uns demòcrates com els periodistes d'aquest diari reconeixerien sense dubtar-ho que el poder judicial tenia més autoritat que una figura històrica com el monarca, però sembla que el seu esperit monàrquic té més pes que la seva integritat democràtica.

Senyors de El Mundo, deixau de críticar i posau un poc de seny. Vulgueu o no, la història i cultura dels territoris que conformen l'estat no són uniformes, cada poble té la seva pròpia idiosincràsia, i això no ha d'assustar. La diversitat és enriquidora.