Qüestió de prioritats

Darrerament estan en boca de tots les darreres mesures econòmiques del govern Zapatero, en especial l'ajuda pel lloguer per joves i no tant joves. Segons la ministra, el pla d'habitatge consisteix en una desgravació fiscal de lloguer per a totes les persones amb una renta inferior a 24.000 €, i una ajuda directa destinada a joves ocupats amb una renta inferior a 22.000 €.

Els que saben d'economia diuen que el més probable és que la ajuda directa comporti una pujada del preus dels pisos, que repercutiran negativament en la situació d'altres col·lectius amb problemes d'accés a un habitatge just (jubilats, mileuristes ..). És a dir, és una mesura inflacionista que influirà negativament en l'ajustament de preus. Val a dir que jo sóc partidari d'intervenció estatal en casos com el de l'habitatge, però una intervenció seriosa i beneficiosa per a tothom. En canvi, totes les opinions que he sentit sobre la desgravació fiscal són positives, així que benvinguda sigui.

El que m'impacta més és que es parli d'electoralisme. Hi ha qui diu que aquesta mesura és una manera de comprar vots, de gastar doblers sense sentit. Oi tant que és un forat important de doblers, exactament 784 milions d'euros. Però també gastarem 10.795 milions d'euros en la compra de 87 bombarders Eurofighter, i no he sentit a ningú queixar-se d'aquest forat als pressuposts de l'estat, a part dels rojillos de sempre, Ignacio Escolar i Javier Ortiz. Que en farem, qüestió de prioritats.