L'engany dels 2500 euros

Al darrer debat sobre l'estat de la nació (que per cert, a quina nació es refereixen? Espanya no era un estat plurinacional? Aquesta democràcia m'embulla ..) un dels anuncis del president del govern, el senyor Zapatero, va ser la creació d'una ajuda destinada a totes les famílies que tenguin un fill de 2500 €.

En economia es distingeix entre dues classes d'imposts: els progressius, que són els que carregen un percentatge menor de la seva renda a les persones amb menys ingressos i que demanen més als que més cotitzen, actuant com a una mesura de redistribució de la renda, i els regressius, que demanen el mateix a tothom sense tenir en compte el capital del ciutadà que el paga, resultant en que els més afavorits paguen un percentatge irrisori dels seus ingressos i els que tenen menys recursos han de fer un esforç important per complir amb les seves obligacions fiscals. Tot això, a grans traces i per explicar-ho així com ho entenc; es probable que un economista al·lucinàs de la meva imprecisió i les barbaritats que dic.

Doncs, com veieu, la mesura del govern ZP és totalment regressiva. Realment necessita algú amb una nòmina de més de 4 xifres 2500€ per a mantenir als seus fills, que gaudiran de totes les comoditats i oportunitats que els doblers pugin comprar? I a una família a la que li costa arribar a final de mes, li basta aquesta ajuda simbòlica per a treure endavant els fills sense pressions econòmiques importants?

El fet d'incitar la natalitat amb ajudes econòmiques ja és fins i tot discutible, però no em fic en aquest terreny. Simplement deman que un partit que s'autodenomina socialista no prengui aquestes mesures electoralistes i pròpies d'un executiu populista i dretà. Donau més a qui més o necessita, doncs tan sols així es pot començar a millorar la igualtat d'oportunitats.